ETA ataca les formacions abertzales que són partidàries d'una altra treva

ETA ha tornat a parlar. I ho ha fet per mitjà d'un comunicat en el qual critica amb duresa Aralar, Abertzaleeen Batasuna (formacions escindides de Batasuna) i altres col·lectius abertzales i nacionalistes perquè exigeixen a la banda terrorista una treva. Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna, va assegurar que la seva formació no demanarà aquest alto el foc a ETA perquè no permetria avançar en la consecució del dret d'autodeterminació.

El motiu de les crítiques d'ETA és el manifest que Aralar, Abertzaleeen Batasuna, Zutik, Baztarre i EA van firmar el passat 25 de març en el qual exigien a la banda una treva immediata i indefinida, a més de comprometre's a impulsar un procés de sobirania sense violència per superar l'actual marc jurídic. Per ETA, aquests col·lectius són un «front anti Batasuna» que ajuda «els enemics d'Euskal Herria», cosa que suposa una situació totalment denunciable, dolorosa i que no es coneixia des de fa temps entre els abertzales d'esquerres en aquest dia d'unió, l'Aberri Eguna. La banda terrorista també critica la firma d'aquest manifest just «quan els estats espanyol i francès estan duent a terme una lluita contra els ciutadans i organitzacions que lluiten per la defensa d'Euskal Herria».

Aralar, Baztarre i Zutik van respondre immediatament a ETA. El portaveu del primer partit, Patxi Zabaleta, va assegurar que «la immensa majoria de les gents d'aquest poble, i específicament una majoria de l'esquerra abertzale ens demana que ens ratifiquem. Baztarre va demanar a ETA que reflexioni si la seva estratègia «no degrada la causa de l'esquerra i del basquisme», mentre que Zutik va anunciar la seva intenció de perseverar en la seva línia actual, de crítica a l'Estat.

Arnaldo Otegi va avançar que Batsuna no demanarà l'alto el foc perquè «impediria fer avançar les coses», que no permetria que Espanya i França «s'asseguin amb una representació del poble basc per reconèixer el dret d'autodeterminació». En el comunicat, ETA assumeix a més onze atemptats: l'assassinat de Priede; els atemptats contra Madina i Cabezudo; el cotxe bomba de Bilbao i la bomba a la Borsa de la capital biscaïna; a més dels paquets bomba enviats a periodistes.

Aznar rebutja limitar la decisió d'il·legalitzar Batasuna al fiscal
Al president del Govern, José María Aznar, no li ha agradat la proposta del secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, de limitar la potestat d'il·legalitzar un partit polític al Ministeri Fiscal. El cap de l'Executiu va demanar ahir «coherència» als socialistes amb l'acordat ja per PP i PSOE en el si del pacte antiterrorista per mantenir els termes ja subscrits. Zapatero havia proposat limitar al Ministeri Fiscal la decisió de sol·licitar al Suprem la il·legalització d'un partit polític, una potestat que, segons van acordar PP i PSOE per al nou projecte de llei de partits polítics, també podria recaure en el Govern, en 50 diputats o 50 senadors. Per Aznar, deixar només a les mans del fiscal general de l'Estat la decisió de promoure la il·legalització de qualsevol partit és «més que un error».