Segueix-nos F Y T R

Caps de Batasuna fan a Donostia una manifestació prohibida per Interior

L'Ertzaintza els identifica i hauran d'atenir-se a possibles repercussions legals

Els caps de Batasuna es manifestaren en contra del criteri d'Interior.

| Palma |

Diversos dirigents de Batasuna, entre ells Joseba Permach i Joseba Àlvarez, encapçalaren ahir a Sant Sebastià una marxa contra la il·legalització de Batasuna que havia estat prohibida pel Departament d'Interior del Govern basc. L'Ertzaintza va impedir en un primer moment la realització de la marxa, encara que es va reprendre després que l'advocat Txema Matanzas parlàs amb els agents. La Policia basca ha identificat els responsables de la concentració, que hauran d'atenir-se a possibles repercussions legals. El Govern basc va decidir impedir aquesta marxa davant la previsió de possibles incidents, igual com una altra prevista per a dissabte a Bilbao que finalment es va suspendre. Això no obstant, els convocants de la manifestació han assenyalat aquesta setmana la seva intenció de mantenir la convocatòria malgrat la prohibició.

Els dirigents abertzales van justificar la celebració de la marxa assegurant que no es tractava d'una manifestació contra la il·legalització de Batasuna, sinó d'una mobilització que se celebra des de fa 25 anys després de les regates de la Concha «en solidaritat amb els presos d'ETA». Els dirigents abertzales varen fer cas omís de la prohibició d'Interior i, sota una pancarta amb el lema «Euskal Herriak askatasuna behar du» («Euskal Herria necessita llibertat»), varen partir a l'una i mitja del migdia del Boulevard donostiarra cap al carrer Hernani, on un cordó policíac els va impedir el pas. L'advocat Txema Matanzas va dialogar amb responsables de la Policia basca i en uns minuts es va reprendre la manifestació, a la qual van assistir els dirigents de Batasuna Joseba Permach, Joseba Àlvarez i el regidor de la formació a l'Ajuntament donostiarra, Josetxu Irazeta.

En el transcurs de la marxa, els assistents varen corejar crits a favor de la independència i de la llibertat dels presos etarres. «Presoak kalera amnistia osoa» (Presos al carrer, amnistia), «Llibertat d'expressió i Independència» i «Democràcia per a Euskal Herria» van ser alguns dels lemes corejats. A més, varen acusar PNB i EA de «ser servents d'Espanya» i es va escoltar algun crit aïllat que resava que «la lluita és l'únic camí». Fonts del Departament d'Interior basc varen assenyalar que l'Ertzaintza ha identificat diverses persones com a responsables de la manifestació. Aquestes persones hauran d'atenir-se a les possibles conseqüències legals per la realització de la marxa, perquè havia estat prohibida.

Les reaccions no es varen fer esperar. El president del PP d'Euskadi, Carlos Iturgaiz, va qualificar de «gravíssim» el fet que l'Ertzaintza permetés que es desenvolupàs la manifestació a Donostia, malgrat el fet que estava prohibida, i va anunciar que el seu partit demanarà explicacions al Parlament al conseller d'Interior, Javier Balza, per aquests fets que, al seu parer, demostren que l'Executiu basc «ha boicotejat» l'acte de Baltasar Garzón. En la seva opinió, tot això s'explica pel fet que al tripartit basc «no li agrada l'acte del jutge Garzón, no li agrada la il·legalització de Batasuna i, per tant, en lloc d'estar a l'altura de les circumstàncies, en comptes de complir la llei i l'acte, s'ha limitat a mirar a un altre costat després d'identificar diverses persones». «L'Executiu autònom ha fet una vegada més de defensor d'ETA, en lloc d'anar contra la banda amb la llei a la mà», va afegir.

Encara que amb menys duresa, també el PSE va criticar la celebració de la marxa a Donostia. El seu portaveu, Rodolfo Ares, va censurar que el departament basc d'Interior hagi decidit permetre la celebració de la manifestació, encara que va mostrar la seva confiança que, «almenys, s'actuï contra els que la van promoure». Per a IU, l'actuació de l'Ertzaintza de permetre la marxa «va ser correcta», ja que, segons va assegurar el coordinador de la formació a Euskadi, Javier Madrazo, ha afavorit la seguretat i la llibertat dels ciutadans «en detriment dels possibles altercats i violència que s'hagués produït amb les actituds inflexibles».

+ Vist