IU-ICV i ERC, els dos grups polítics que, al costat del PP, han presentat esmena a la totalitat a la llei de la memòria històrica presentada pel Govern, rebutjaren ahir els retocs oferts per l'Executiu, en especial el referit a l'anul·lació «simbòlica i moral» dels anomenats judicis sumaríssims. D'aquesta manera, ambdues formacions confirmaren ahir que mantenen les seves respectives esmenes de totalitat amb text alternatiu que seran debatudes i votades en el ple del Congrés el pròxim dijous. El portaveu d'ERC a la Cambra Baixa, Joan Tardá, insistí que la posició del seu grup és «en les antípodes» de la proposta del Govern que, segons ell «consagra la impunitat» del règim franquista.
«El projecte del Govern ens sembla una infàmia i un insult a les víctimes», va insistir Tardà, qui va deixar clar que ERC no acceptarà cap llei que no declari la «il·legitimitat» del franquisme i que, per tant, anul·li jurídicament els judicis «civils i militars» duts a terme durant aquell període. El portaveu republicà va negar que existeixin dificultats jurídiques per anul·lar els processos sumaríssims i va apuntar com causes als «problemes polítics» del Govern i a les pressions rebudes des d'alts estaments de la judicatura i les Forces Armades. Per la seva part, el coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, instà ahir el Govern que modifiqui «per complet» el projecte de llei, ja que, segons ell, és un «frau» per a les expectatives de les víctimes i dels demòcrates espanyols.
Durant una roda de premsa a la seu d'IU, Llamazares va advertir al Govern que «s'ha posat en un atzucac» perquè «amb aquesta lògica de la por i del silenci no farà callar el PP», que, segons ell, no reconeix la legitimitat de la memòria, de la República i de l'antifranquisme. «Lluny de ser una llei de la memòria, de la justícia i de la reparació, és una llei de por i silenci que torna de nou a l'equidistància i no anul·la les sentències dels tribunals il·legítims de la dictadura», afirmà.