Jaime Candamil, un dels mariners del Playa de Bakio, segrestat per pirates en aigües properes a Somàlia, ja està sa i estalvi a casa seva de Pasaia (Guipúscoa), però encara no s'ha recuperat de l'ensurt que suposà el captiveri. Segons indicà, el segrest va ser «un infern» ja que, si bé no sofriren cap tipus d'agressió, en molts moments van témer per les seves vides. Per això i perquè d'altres que com ells pesquen en aquesta zona de l'Índic no tinguin la mateixa sort, reclamà a les autoritats més protecció.
Davant de tots els seus companys de la Confraria de Pescadors de Pasaia San Pedro i acompanyat de la seva al·lota, Fátima Iturria, Candamil agraí l'ajuda i el suport dels governs central i basc, de l'empresa i dels mitjans de comunicació.
A més va reconèixer que encara no s'ha recuperat del tot per l'ocorregut i que el segrest, durant el qual els mariners van estar amuntegats en una cabina, «era un infern». Es comunicaven amb els atacants «per senyals, perquè el seu anglès era molt dolent», i encara que al principi la situació fou «bastant tranquil·la», quan arribà una nova remesa de segrestadors que rellevaren els que havien estat al vaixell fins llavors, l'assumpte empitjorà, ja que els nous eren «més agressius», pegaven puntades de peu i registraven totes les pertinences dels mariners fins a agafar tot el que podien.