"Ens sap greu, però no podem dir res. No ens ho permeten", digué ahir capvespre un treballador de l’oficina del Servei d’atenció al client que Spanair té a l’aeroport de Son Sant Joan quan li demanaren si sabia si alguns dels membres de la tripulació de l’avió accidentat eren mallorquins.
"Ja ho he dit. Qualsevol informació que donàssim podria provocar un gran daltabaix als ànims dels familiars de les víctimes. Per això, no ens està permès dir la seva identitat", reiterà l’empleat.
El parpelleig constant de delayed i retrasado a les pantalles que anunciaven l’aterratge dels vols era allò que feia coneixedor que alguna cosa havia passat. Passaven de les 7 de l’horabaixa i els avions que tenien previst sortir de Madrid des de les 15.30 amb destinació a Palma encara no hi havien arribat. Ni tan sols Aena sabia a quina hora prendrien terra finalment aquells vols.
Tanmateix, a l’aeroport de Palma poca cosa feia pensar que en aquell moment es vivia una de les grans tragèdies de la història de l’aviació a l’Estat espanyol. Hi ajudava el fet que la majoria de passatgers que durant el mes d’agost circulen per Son Sant Joan són turistes de nacionalitats estrangeres. El fet que les persones que fan vacances tenguin poc accés a la informació i no coneguin la realitat del país que els acull de manera temporal afavorí que molts no fossin conscients del que succeïa.
Els treballadors d’Aena, en canvi, mostraven el seu desconcert davant les notícies, que ahir horabaixa anaven arribant amb comptagotes i que feien que les xifres de morts i ferits oscil·lassin de manera constant.•