Aquesta política basca és batlessa d’un petit poble guipuscoà des del maig de 2007. Un indret, Lizartza, certament oposat a la seva primera regidora.
De fet, Otaola (Éibar, 1952) tan sols va rebre 27 vots dels veïns. La seva era l’única candidatura presentada i legal, ja que la d’ANB fou il·legalitzada. Tanmateix, els independentistes assoliren més de 200 suports. El PNB, que no disposava de gent del poble per tal de configurar una planxa electoral, demanà el vot blanc, que ascendí als 150.
Tot i això, el Partit Popular presentà el que s’anomena una paracaigudista, una persona que no viu ni té cap relació amb el poble al qual es presenta. Des de la seva proclamació com a batlessa, amb 27 vots, els incidents entre l’esquerra abertzale, el PP i el cos policial de l’Ertzaintza han estat continus. El febrer de 2008, els veïns recolliren 402 signatures (870% del cens) demanant la seva dimissió, però ella aguanta estoica, com la seva amiga Maria San Gil. "Quedam molt sovint", explica Otaola, ja que la seva amistat ve d’enfora. "Ara està cercant feina i tot li va bé". Ara bé, ja no encapçala el PP d’Euskadi, sinó que ho fa Antonio Basagoiti.
Què vol dir la nova política pop que voleu impulsar?
Pop és de popular, a la fi, el nostre caràcter. De moment, hem fet l’acte del teatre Victoria Eugenia de Sant Sebastià per presentar Antonio Basagoiti com a candidat del PP a lehendakari. Va estar abarrotat de gent jove, perquè la posada en escena va ser molt interessant. A més, Pignoise (creadors de la banda sonora de la sèrie televisiva Los Hombres de Paco), que hi oferiren el concert, agrada a tothom, joves i adults.
És un canvi de fons del discurs o tan sols en les formes?
Pel que intuesc, fins ara, només en les formes, i esper que continuï així.
Fets com la fotografia de Rajoy amb el president de l’Athletic de Bilbao a les seves instal·lacions creen polèmica...
Bé, els nacionalistes xerren de neutralitat històrica per criticar que l’Athletic de Bilbao ens rebés com a visita, però aquesta suposada imparcialitat és mentida, inexistent, purament un conte. Allò que passa és que no veuen amb normalitat que gent del PP també es relacioni amb la societat civil.
Semblava, però, un acte de suport...
No, ni l’Atlhetic de Bilbao fa costat al Partit Popular ni nosaltres tenim l’Athletic com el nostre club de futbol preferit. Només és un acte de cortesia, unit al fet que Rajoy tenia ganes de conèixer la Catedral (nom que rep l’estadi San Mamés).
Mentre que Rajoy donava suport a Basagoiti a Bilbao, el Govern basc reclamava el dret a decidir a Vitoria-Gasteiz...
Bé, em varen causar una impressió molt pobra. El lehendakari Ibarretxe posa el foc en un problema que no és tal, ja que el conflicte a Euskadi és ETA. Amb tot, ell està obstinat en la seva consulta i es gasta una doblerada en publicitar-la. En realitat, allò que havia de celebrar és l’Estatut d’Autonomia basc i defensar la seguretat dels bascos que tenen llibertat.
A la mateixa hora i a menys de 400 metres, una cinquantena de feixistes de la Falange –arribats de Madrid en bus– es manifestava al cor de Ciutat provocant els vianants.
Bé, els jutges digueren que la concentració devien legalitzar-la i cal respectar les decisions judicials. De totes maneres, tenim moltíssimes manifestacions d’ETA i dels seus acòlits i ningú no diu mai res. Jo em posicion lluny de tots els extrems.
El vostre perfil, com a batlessa d’un feu tradicional de Batasuna, s’assembla al de Gemma Zabaleta...
Llevat que ambdues som dones i que pertanyem a partits constitucionalistes com a regidores a pobles petits de Gipúscoa, no tenim res a veure. Ella ha donat suport a la negociació política amb ETA. La que més ho ha fet del Partit Socialista. Ah! I a Gemma li va semblar molt bé que ANB estigués als ajuntaments...
Què pensau de la política mallorquina? Fa deu dies, Rafa Larreina (d’Eusko Alkartasuna), visità l’Illa i assegurà que aquí l’autodeterminació és imparable...
El nostre estat és autonòmic i jo crec que aquesta és una fórmula feté. Tot allò que camini cap a la independència, l’autodeterminació i coses així és una pèrdua de temps per als illencs. La realitat és que la societat es dirigeix a un decaïment cap a allò local, a un minvament de solidaritat... quan sabem que el millor model és l’Espanya de les autonomies.