Segueix-nos F Y T R

Un Govern en solitari o un “pacte agressió” amb el PP i UPyD?

Un dia després, ja es comencen a posar messions a Euskadi. Les anàlisis dels resultats se centraven ahir en possibles pactes. Mentre que els socialistes consideraven la possibilitat de governar en minoria, el PNB iniciava els contactes

| Madrid |

Un dia després dels comicis autonòmics, toca fer-ne balanç i prendre les primeres posicions. Ahir, les formacions polítiques basques analitzaven els resultats i la silueta de la lehendakaritza es començava a perfilar vagament. Des del bàndol considerat guanyador, el socialista, el vicesecretari general, José Blanco, assegurava ahir que el seu partit deixarà les mans lliures al líder basc, Patxi López, per negociar amb els partits d’Euskadi el futur Executiu autonòmic, si bé opinà que el PSE està en condicions de liderar el canvi "en solitari". Per la seva banda, des del Partit Nacionalista Basc, el president biscaí i nou diputat nacionalista, Andoni Ortuzar, avisava que la seva formació consideraria una "agressió política" que s’unissin socialistes, populars i UPyD al Parlament basc per formar Govern i amb "l’únic objectiu" d’apartar el PNB de la lehendakaritza. Segons el seu parer, seria un acord "antinatura" al qual els nacionalistes bascos respondrien "amb tots els elements" al seu abast. Però aquest acord fou, precisament, el que centrà ahir la ressaca electoral i les apostes començaren a expressar-se en veu alta.

Possibles pactes

El candidat socialista a ocupar Ajuria Enea ja anunciava diumenge que no renunciarà a presentar la seva candidatura a lehendakari. Però quins són els possibles pactes de Govern que es consideren? El socialista José Blanco també entrà ahir a valorar-ho. En demanar-li si un hipotètic Gabinet de coalició entre el PSE i el PP seria un Executiu "frontista", Blanco recordà que en el seu partit sempre han advocat per evitar "els xocs de trens" i explicà que la societat basca és plural i diversa i ha de ser governada per una majoria que posi messions per la convivència i per la superació dels fronts.

D’altra banda, sobre un possible pacte entre el PSE i el PNB, el vicesecretari del PSOE indicà que no seran els socialistes els qui decidiran el futur del lehendakari en funcions, Juan José Ibarretxe, sinó el PNB, i reiterà que "en aquest i en tots els altres assumptes derivats d’aquestes eleccions", la direcció estatal farà costat al que decideixi Patxi López. En aquest mateix sentit s’expressà el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, que mostrà ahir el seu suport total a López, convençut que serà "coherent" amb el compromís adquirit amb els ciutadans bascos. Tanmateix, des del PNB ho veuen clar i Ortuzar així ho expressà: "Nosaltres tenim 30 escons i no es governa amb majoria absoluta en tots els països: hi ha governs amb minories majoritàries. Per tant, tot és molt obert i és prest per donar per acabat aquest procés i per fixar-ne la fotografia", afegí.

Balanç: Cacicada?

D’altra banda, des de l’esquerra abertzale l’anàlisi dels resultats era palmàriament diferent. L’històric dirigent Tasio Erkizia assegurava ahir que el triomf obtingut pel PNB en els comicis autonòmics hauria estat "complet" si no s’hagués produït la "cacicada" de les il·legalitzacions, i D3M o Askatasuna haurien estat presents al Parlament basc. A més, ressaltà que s’ha demostrat que la seva presència és "fonamental", ja que s’hauria visualitzat que el vot abertzale és "superior" a l’espanyol. Des de la il·legalitzada D3M, la cap de llista per Guipúscoa, Idoia Ibero, afirmà que els "resultats" de la formació superen els aconseguits per la suma d’Aralar i d’EA i que "assumiran el lideratge de l’espai independentista basc".

Per a Ezker Batua la valoració és bastant negatiu, encara que Mikel Arana, únic parlamentari electe d’EB-Berdeak, assegurà que, de l’antic tripartit, el PNB encara ha tret un "magnífic resultat". Finalment, Aralar enarborà ahir de nou un discurs triomfalista i assegurà que han recollit una part important de la "jove esquerra abertzale del futur". Sigui com sigui, el lehendakari haurà de ser elegit en un termini màxim de 60 dies després que es convoqui el ple d’investidura perquè, en cas de no ser designat un nou president del Govern basc en aquests dos mesos, es dissoldria la Cambra i es procediria a la convocatòria d’unes altres eleccions. Un Govern del PSE en minoria o un pacte del qual López renegà durant la campanya? El PNB arrosegarà amb el diàleg els socialistes? Reflecteix cap de les dues opcions la realitat i les necessitats de la societat basca?

+ Vist