El PP no donarà suport avui a un sistema que “és un nyap”

Les comunitats del PP no donaran suport avui a la proposta del nou sistema de finançament autonòmic, que consideren un "nyap", encara que no han concretat si en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) hi votaran en contra o s'hi abstindran. Previsiblement, segons fonts del partit, les sis autonomies dirigides pels populars -Castella i Lleó, el País Valencià, Galícia, Madrid, Múrcia i la Rioja- s'abstindran en la votació i confien que es puguin incorporar al document algunes de les seves propostes. El responsable econòmic del PP, Cristóbal Montoro, i el vicesecretari autonòmic, Javier Arenas, convocaren ahir els seus consellers per debatre aquest assumpte i acordaren rebutjar el model, perquè trenca la solidaritat i pateix de "falta d'equitat".

El mateix sistema, precisament, al qual ahir el Govern tripartit català ha donat el seu vistiplau perquè, a parer del conseller d'Economia, Antoni Castells, compleix en la seva "màxima potencialitat" els preceptes de l'Estatut i situarà Catalunya 5,6 punts per sobre de la mitjana espanyola a partir de 2012. I dins el tripartit, ERC insistí en el seu suport al document del Govern, que avisà, no obstant això, que votarà a favor dels Pressuposts Generals de l'Estat per a 2010 si el nou sistema es concreta correctament en la legislació estatal i es tanquen de manera satisfactòria altres assumptes de l'anomenada "carpeta catalana". Un dia abans de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el líder del PP, Mariano Rajoy, qualificà de "nyap enorme" el sistema proposat i considerà que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "ha actuat amb la frivolitat de sempre", atès que ha optat per "guanyar uns mesos d'estabilitat parlamentària" i no per defensar l'interès general.

Rajoy manifestà que amb el nou model "el caos és servit" i posà èmfasi que per "un petit partit", en al·lusió a ERC, Zapatero s'ha oblidat de la resta de les formacions. Una de les comunitats del PP que més han remarcat el seu rebuig ha estat la de Madrid, que per boca del conseller d'Hisenda, Antonio Beteta, s'ha demanat per què "un català val més de dues vegades més que un madrileny". Beteta calcula que la seva comunitat rebrà 1.700 milions addicionals, mentre que la xifra per a Catalunya serà de 3.800. Un altre Executiu que rebutja de ple el document que ha remès el Ministeri d'Economia és el del País Valencià, encara que el seu responsable econòmic, Gerardo Campos, ha deixat clar que no renunciarà "a un euro" dels que corresponen als seus conciutadans, que amb el model proposat es converteixen, segons ell, en "ciutadans de segona".

A Galícia, el titular de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, assegurà que el nou sistema "no és per als ciutadans, sinó per mantenir els governs" centrals i catalans, i avançà que la seva comunitat reclamarà més diners per atendre els 400.000 emigrants gallecs residents a l'exterior. Per la seva banda, Múrcia pensa demanar-ne explicacions a l'Executiu, perquè troba que el nou procediment penalitzarà els territoris que abaixin els imposts, tal com ha fet aquesta regió, mentre que la Rioja advoca per enriquir el document amb les aportacions que s'hi puguin fer a partir d'avui dematí. Ceuta, també governada pel PP, s'ha desmarcat de l'actitud general de la formació conservadora i hi votarà a favor, mentre que les Canàries pensen donar-hi un "sí crític".