Arnaldo Otegi va ser condemnat ahir a dos anys de presó i a 16 d'inhabilitació per "enaltir en grau superior" els "presos polítics bascos, refugiats i camarades" de la banda terrorista ETA durant l'homenatge al pres José María Sagarduy, àlies Gatza, que va tenir lloc el 9 de juliol de 2005 al municipi biscaí d'Amorebieta. Els magistrats de l'Audiència Nacional van assenyalar que els enaltits per Otegi són "individus privats de llibertat, bé en qualitat de presos preventius per la seva presumpta participació en delictes de caràcter terrorista, bé en concepte de penats per la seva provada intervenció en tals delictes". Segons assenyala l'acta, "a Espanya no hi ha presos polítics". La sentència exposa que "alabances més grans" que les emeses per Otegi "són inimaginables".
El tribunal rebutja aplicar-li l'agreujant de reincidència tot i que considera "públic i notori" que el dirigent de l'esquerra abertzale "es prodigui de manera reiterada en aquest tipus d'actes" i que s'ha convertit en "un destacat líder en aquests combats".
Absolt d'associació il·lícita
La sentència, que absol Otegi dels delictes de reunió i associació il·lícita i els acusats Itziar Galardi i Josune Irakulis de tots els càrrecs que se'ls imputaven, considera que Otegi enaltí ETA quan al final de l'acte d'homenatge va assegurar: "Ho devem als presos polítics bascos, a refugiats i a molts d'altres camarades que hem deixat en la lluita i ho aconseguirem". Els magistrats emparen en la llibertat d'expressió la comparació "estrambòtica" i "manifestament falsa" que l'acusat va fer entre Sagarduy i el líder sud-africà Nelson Mandela, que, a diferència del pres etarra, el tribunal qualifica d'"un autèntic heroi que va romandre a presó per motius exclusivament ideològics, però mai no va utilitzar la violència ni l'hi va donar suport amb l'objectiu d'aconseguir la supressió de l''apartheid' a Sud-àfrica".
"Nelson Mandela va ser un pres polític, mentre que Sagarduy és un condemnat per gravíssims delictes de caràcter terrorista. Què té a veure un amb l'altre? Absolutament res", assenyala la resolució judicial abans d'assegurar que a Espanya no hi ha ni una sola" persona que compleixi condemna a l'Estat pel seu "ideari política". "Ni una", no recalca. Pel que fa a les altres dues acusades, el tribunal els absol del delicte d'enaltiment del terrorisme perquè considera que la participació d'Irakulis es limità a sol·licitar l'autorització per fer l'acte i que "l'exacte" contingut del discurs de Galardi es desconeix, ja que la intervenció que tenia inicialment atribuïda fou pronunciada per l'altra processada.
La imputació per associació il·lícita "s'entén menys encara", segons el tribunal, perquè no es pot determinar "qui són els components i les persones físiques que formen part d'aquesta associació, amb els caràcters i requisits que assenyala sobre això la jurisprudència del Tribunal Suprem". La Secció Quarta del Penal haurà de dictar en els pròxims dies la sentència relativa als també acusats per aquests fets Jon Enparantza i Estanislao Etxaburu, que fou jutjat per febrer després que decidissin no presentar-se a la vista oral en què s'enjudicià Otegi.