Garzón no es dóna per vençut. El jutge de l'Audiència Nacional ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li els escrits de les acusacions populars contra ell per investigar les desaparicions durant el franquisme, ja que estima que el magistrat instructor de la causa, Luciano Varela, els ha donat "oportunitats atípiques i extraprocessals".
Així consta en l'escrit presentat ahir en el TS per l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, en el qual acusa Varela d'haver realitzat una tasca més pròxima a una assessoria o consell jurídic perquè ha concedit el termini d'un dia -que va finalitzar dijous- a Falange Española de las JONS, Libertad e Identitad i Manos Limpias per corregir diversos defectes dels documents d'acusació.
Dimecres, Varela acordà en una interlocutòria i en una providència donar un termini de vint-i-quatre hores perquè Falange corregís l'escrit, atès que contenia "múltiples valoracions", i perquè les altres associacions acusadores excloguessin diversos paràgrafs del seu, "perquè incloïen fets aliens als que constitueixen l'objecte del procés".
No obstant això, ahir el magistrat expulsà del procés Falange per no haver "atès" el seu requeriment de corregir el text d'acusació a temps.
En una breu providència, el magistrat assenyala que, com que no ha estat atès el seu requeriment, consideren el procurador de Falange "preclòs en el seu dret a formular acusació i apartat de la querella" amb els efectes de l'article 274 de la Llei d'enjudiciament criminal. El partit ultradretà espanyol ja ha anunciat, però, que dilluns dematí recorrerà la decisió de Varela.
Defectes de fons
Sigui com sigui, Garzón insisteix, a través de la defensa, que no es tracta que els escrits patissin de falta d'algun pressupost formal, sinó que "l'instructor adverteix vicis en el contingut material d'ambdós escrits d'acusació, en els raonaments de càrrec, en el discurs material de fons. Així, les parts personades modelen, articulen i formalitzen una acusació contra el reu". A més, "si el perjudici consisteix a facilitar la incorporació als actes d'uns escrits d'acusació que substitueixin uns d'inicials presentats amb defectes materials d'argumentació, llavors la conducta sobrepassa els límits en els quals s'ha de moure un procés just amb totes les garanties", assevera.
Per altra banda, el Tribunal Suprem rebutjà ahir les recusacions d'alguns magistrats en la causa oberta contra el jutge de l'Audiència Nacional per investigar les desaparicions del franquisme plantejades per diverses associacions de memòria històrica i per Carmen Negrín, néta del president del Govern de la II República. La Sala 61 del Suprem rebutjà així les recusacions que afectaven el president del Tribunal, Carlos Dívar, com també els magistrats Juan Saavedra, Adolfo Prego, Joaquín Giménez, Francisco Monterde i Juan Ramón Berdugo Gómez, que van admetre la querella per prevaricació de Manos Limpias.
Finalment, respecte de la possibilitat de revisar la Llei d'amnistia, la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, volgué deixar clar ahir que l'Executiu no es planteja canviar-la, alhora que volgué mostrar "respecte" a les concentracions ciutadanes d'avui.