La tauromàquia es desploma a l'Estat espanyol amb un 15% menys d'assistència en la darrera dècada malgrat el finançament públic

Una nova anàlisi de les dades del Ministeri de Cultura espanyol revela que el percentatge de la població que assisteix a algun tipus d'espectacle taurí continua estancat en el 8% des de fa sis anys, però ha caigut un 15% en la darrera dècada, malgrat l'impuls artificial per ajudes públiques com el Bo Cultural Jove i centenars de milions per al foment i el finançament públic.

La imatge d'una tauromàquia «viva» i «popular» se sosté sobre una base demogràfica en declivi i una estratègia intensa de substitució generacional forçada. Si comparem les Enquestes d'Hàbits i Pràctiques Culturals del Ministeri de Cultura de 2018-2019 i 2024-2025, el percentatge total d'assistència a espectacles taurins roman en el 8% de la població, el mateix que fa sis anys. Però aquesta aparent estabilitat amaga un canvi profund: la pèrdua de públic adult i més gran ha estat compensada per un augment de joves d'entre 15 i 24 anys. El percentatge de persones que varen acudir a un espectacle que implica la mort de l'animal, com les corregudes de toros, també continua estancat en un 5,9%.

«Les dades mostren que la tauromàquia no està creixent, sinó resistint a base de subsidis i polítiques de promoció adreçades als joves», assenyala Aïda Gascón, directora d'AnimaNaturalis a l'Estat espanyol. «S'està intentant maquillar el declivi natural d'una pràctica cada cop més rebutjada per la societat, utilitzant doblers públics per a captar noves generacions que d'una altra manera no s'aproparien mai a una plaça de toros», remarca.