La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha assegurat aquest dijous que 50 anys després de la mort del dictador Francisco Franco que «Espanya encara segueix en dol per les víctimes de la guerra i la repressió posterior», ha demanat no derogar sinó aplicar les lleis de memòria democràtica i ha aprofitat per a honrar als membres de la guerrilla que varen lluitar contra el franquisme en les muntanyes.
Així ho ha fet durant el seu discurs en l'acte organitzat per la Cambra amb motiu de la celebració aquest divendres del Dia de record i homenatge a les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura.
Entre els assistents hi havia Esperanza Martínez García i Francisco Martínez López, supervivents de la guerrilla antifranquista, i Marisol González viuda d'un altre guerriller, que han estat ovacionats amb l'auditori posat en peus.
Armengol ha agraït «tota aquella lluita durant molt de temps criminalitzada» i ha recordat que encara són moltes les famílies que «avui esperen notícies dels combatents» perquè 87 anys després encara hi ha persones «buscant restes».
«Com es pot demanar silenci?»
«Com es pot demanar silenci si queden tantes coses per dir encara?», s'ha preguntat la presidenta del Congrés, per a qui malgrat que la democràcia es va començar a forjar fa 50 anys, «la realitat és que el nostre país segueix en dol, en moltes ocasions, silenciat encara».
Per això, ha subratllat que «no cal derogar lleis que protegeixen els drets humans, sinó aplicar-les», perquè encara queden per recuperar les restes d'uns 11.000 afusellats «en muntanyes, cunetes i camps» i fan falta «recursos polítics i l'obstinació democràtica» per a continuar reparant a totes i cadascuna de les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura.
Armengol ha ressaltat els significatius avanços que s'han donat amb l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica, però ha insistit que queda molt per fer. Ha esmentat, en concret l'«assignatura pendent» que, al seu judici, queda amb la joventut i el «desconeixement» de la repressió franquista.
«El percentatge dels qui desitjarien viure en una dictadura no és menor i això només pot afermar-nos al voltant de la necessitat de continuar desenterrant la veritat que tenim amagada en massa llocs», ha subratllat la presidenta, abans de demanar un aplaudiment per als familiars de dos dels cinc últims afusellats --José Luis Sánchez Bravo i José Humberto Baena-- que estaven entre el públic.
Ells dos, juntament amb Ramón García Sanz eren membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) varen ser condemnats a mort juntament amb Juan Paredes Manot, àlies 'Txiki', i Ángel Otaegui, dos membres de la branca político militar d'ETA
Armengol ha acabat fent un reconeixement a les entitats memorialistes. «La nostra societat està en deute amb tots vosaltres continuem treballant ara sí braç a braç per la dignitat i la memòria de totes i cadascuna de les víctimes sense distinció ideològica, per preservar el seu record, per la democràcia, per la justícia, per la pau», ha dit.
Absència de PP-Vox
A l'acte han acudit representants de PSOE, Sumar, ERC, PNB i Bildu, així com el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, i l'advocada laboralista Francisca Sahuquillo, però no hi han participat ni el PP ni Vox.
Després del discurs d'Armengol ha tengut lloc una xerrada entre els escriptors i periodistes Aroa Moreno, autora del llibre 'Mañana mataran a Daniel', i Roger Mateos, autor de l'obra 'L'estiu dels innocents', tots dos sobre els últims afusellaments dels membres del FRAP.