Els grups Més per Mallorca, ERC, EH Bildu, EAJ-PNB, BNG, Comuns i Compromís han presentat la Proposició de Llei Orgànica de Garantia del Plurilingüisme i dels Drets Lingüístics de la Ciutadania, una reforma cerca «corregir el desequilibri històric que ha situat el castellà en una situació de privilegi en el funcionament real de les institucions de l’Estat».
Els grups signants recorden que, malgrat el reconeixement constitucional de la diversitat lingüística, el mandat protector de l’article 3.3 continua sense desplegar-se de manera efectiva i que persisteixen normes i pràctiques que penalitzen la doble oficialitat.
La proposta legislativa situa com a objectiu central garantir que qualsevol ciutadà pugui exercir el seu dret a relacionar-se amb els òrgans del poder judicial, les institucions constitucionals i l’Administració General de l’Estat en qualsevol de les llengües oficials del territori, amb plena validesa jurídica. Per això, introdueix obligacions clares de capacitació lingüística en justícia, funció pública i contractació, i dota d’eines per assegurar el respecte al dret d’opció lingüística.
Entre els eixos de la reforma destaquen mesures decisives en l’Administració de Justícia —com el requisit de coneixement de la llengua pròpia per accedir a places en comunitats amb llengua oficial diferent del castellà o la validesa plena de documents judicials sense traducció—, així com l’adaptació integral dels procediments administratius i de les plataformes digitals a totes les llengües oficials. La iniciativa també incorpora criteris lingüístics transversals en la contractació pública i regula àmbits sectorials clau com consum, seguretat, transport o comunicació audiovisual, on es reforça de manera significativa la presència i l’ús de les llengües oficials diferents del castellà.
En l’àmbit educatiu, la llei estableix que la llengua pròpia de cada comunitat autònoma serà normalment vehicular, amb l’objectiu de garantir que l’alumnat domini tant aquesta llengua com el castellà en finalitzar l’educació bàsica. Segons els grups promotors, aquesta mesura «reforça la igualtat d’oportunitats i certifica una competència lingüística equilibrada en tot el territori».
Finalment, els grups Mes per Mallorca, ERC, EH Bildu, EAJ-PNB, Comuns i Compromís subratllen que la proposta suposa «un salt qualitatiu en la protecció del patrimoni lingüístic i en la garantia de drets, passant d’un reconeixement merament declaratiu a un plurilingüisme efectiu, operatiu i plenament respectuós amb la realitat lingüística de l’Estat».
