El Ministeri d'Hisenda arrenca aquest any 2026 amb la promesa de presentar un nou model de finançament autonòmic entre el gener i el febrer, cosa que ha animat els territoris a tornar a posar sobre la taula els criteris que consideren que han de prevaler en aquest sistema, encara que el Govern espanyol insisteix a assolir un gran consens entre PSOE i PP.
El Govern d'Espanya encara no ha concretat cap detall sobre el nou model, només ha traslladat la intenció de combinar la multilateralitat i la bilateralitat. La darrera proposta que va presentar Hisenda es va basar en la població ajustada, tot i que el plantejament finalment no va tirar endavant.
Ara falta per determinar si Hisenda treballarà sobre aquest text que va remetre a les comunitats o té previst un altre escenari. Montero sí que ha assegurat que cap comunitat en sortirà perjudicada i ha avançat que en algunes figures tributàries s'incrementarà el percentatge de cessió als diferents territoris.
Segons han anat avançant les comunitats autònomes i el mateix Govern espanyol, sembla que hi ha canvis significatius en el nou model de finançament autonòmic en què s'està treballant actualment.
De fet, el Govern espanyol preveu eliminar les entregues a compte per als propers anys, cosa de la qual principalment es nodreix l'actual sistema de finançament. En aquest nou model també hi haurà de tenir cabuda la singularitat catalana que es va pactar.
Vuit CCAA unides per la despoblació
El debat sobre el model de finançament autonòmic sempre ha provocat diferents punts de vista territorials, ja que algunes comunitats demanen que es tengui en compte la dispersió territorial, mentre que d'altres aposten per altres criteris.
En qualsevol cas, la majoria de les comunitats autònomes reclamen que prevalgui la despoblació i l'envelliment dels seus habitants, amb tota la despesa que això comporta per a les arques autonòmiques.
En concret, són vuit territoris els que demanen anteposar aquests criteris: Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, Aragó, Castella-la Manxa i la Rioja.
Fa uns anys, l'actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va reunir quan era president de la Xunta de Galícia els altres set barons autonòmics per a aprovar una declaració en què reclamaven tenir en compte aquests criteris, entre altres coses.
Quines CCAA demanen la població ajustada?
També hi ha les comunitats comunament conegudes com a infrafinançades, que fa anys que reclamen al Govern espanyol la posada en marxa d'un fons d'anivellament transitori mentre es reforma el model de finançament autonòmic.
De la mateixa manera, aquestes mateixes comunitats autònomes demanen primar la població ajustada al nou model de finançament: País Valencià, Múrcia i Andalusia.
PIB o insularitat?
Per part seva, les tres grans comunitats en termes econòmics -Madrid, Catalunya i Illes Balears- aposten per tenir en compte el Producte Interior Brut (PIB) regional per al nou model de finançament autonòmic.
A més, les Balears i les Canàries també proposen els criteris d'insularitat per a compensar aquesta situació en el sistema de finançament en què està treballant Hisenda.
