Al llarg de 2025, les institucions generals de l'Estat espanyol i les de la Unió Europea varen aprovar un total de 185 normes que discriminaven la llengua catalana. Es tracta de disposicions legals que estableixen privilegis per al castellà i no els fan extensius al català, sigui als territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol com en les institucions i administracions que els governen. L'aprovació d'aquesta mena de normes és una característica del sistema polític i legal espanyol i europeu, no una excepció. El 2024 se'n varen aprovar 218; el 2023, 192; i el 2022, 214. El 2025, 108 de les 185 disposicions varen ser estatals, 75 europees i 2 d'organitzacions internacionals. Així ho ha explicat la Plataforma per la Llengua.
El quart trimestre de 2025 les normes que discriminaven el català varen ser 63, més que en cap dels tres anteriors. En el primer havien estat 58; en el segon, 36, i en el tercer, 28. Gairebé sis de cada deu normes del quart trimestre eren estatals (37) i més de la meitat d'aquestes regulaven la concessió d'ajudes públiques o de premis (19). La discriminació en la concessió d'ajudes i premis sol concretar-se en l'obligació de presentar la sol·licitud i la documentació adjunta en llengua castellana o amb una traducció a aquest idioma. En el cas dels premis, sovint també s'imposa l'obligació de presentar els treballs candidats en castellà o amb una traducció. L'exigència de presentar la documentació i els treballs en castellà per accedir a recursos públics crea un incentiu per tenir-ho tot de partida en aquest idioma i desincentiva, així, l'ús del català.
Entre les 19 normes sobre ajudes i premis del quart trimestre de 2025, en destaquen 9 que van ser publicades al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 4 de desembre. Es tracta de premis de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades: el "Premi a la difusió del dret fonamental a la protecció de dades personals en xarxes socials", el "Premi a la formació, educació i conscienciació en protecció de dades", el "Premi a la feina del/a Delegat/da de Protecció de Dades", el "Premi a la protecció de dades personals de col·lectius vulnerables i contra la violència digital", el "Premi a les bones pràctiques de compliment normatiu i de responsabilitat social en el tractament de dades", el "Premi a l'emprenedoria, la innovació, experiències i maratons de privacitat i IA 'Ángela Ruiz Robles'", el "Premi Comunicació de Protecció de Dades Personals", el "Premi d'Investigació en Protecció de Dades Personals 'Emilio Aced'" i el "Premi de Privacitat i Protecció de Dades a Iberoamèrica". En 8 dels casos els premis són a treballs, que s'estableix que es poden presentar en l'idioma original però sempre que vagin acompanyats d'una traducció al castellà. En 7 dels casos s'imposa l'ús del castellà en un resum executiu obligatori i en un en la documentació i la memòria.
En les normes europees, la discriminació del català es produeix perquè no és oficial de la Unió Europea ni de cap dels estats membres. L'Estat espanyol no té el català com a idioma oficial ni va requerir que fos oficial de les Comunitats Europees quan s'hi va adherir el 1986. La Unió Europea té competències més acotades que els estats membres, i centra la seva normativa en la regulació de la mateixa administració i, especialment, en la del mercat intern. El fet que el català no sigui oficial fa que la normativa europea sovint el situï en una situació de desavantatge en un mercat que està molt regulat lingüísticament.
Les normes europees del quart trimestre de 2025 varen ser 26. Entre elles, es pot destacar una comunicació de la Comissió que recull unes directrius per garantir la privacitat, seguretat i protecció dels menors a internet. Una de les directrius és l'obligació de les plataformes en línia de garantir que la moderació de continguts estigui disponible i operativa en les llengües oficials dels estats membres en què prestin serveis, així com les informacions i advertiments sobre el funcionament de les mateixes plataformes. També es pot destacar un reglament d'execució de la Comissió que regula els procediments de reconeixement de la condició de PIME a efectes de beneficiar-se del dret d'abonar taxes reduïdes. Aquesta norma diu que els interessats han de presentar els documents a l'Agència Europea de Substàncies i Barreges Químiques en les llengües oficials de la Unió. Si no estan redactats en aquests idiomes, han d'anar acompanyats d'una traducció jurada.