Estats i empreses fabriquen, publiciten i venen material de descàrrega elèctrica que s'utilitza per a «infligir tortura i altres maltractaments», afirma Amnistia Internacional en un informe, en què demana un tractat global i jurídicament vinculant que reguli la producció i el comerç descontrolat del material utilitzat per a «fer complir la llei».
«Encara no puc dormir a les nits»: L'abús global del material de descàrrega elèctrica documenta que els organismes encarregats de fer complir la llei utilitzen de manera intrínsecament abusiva armes de descàrrega elèctrica per contacte directe —com pistoles paralitzants i porres elèctriques— al carrer, a les fronteres, a centres de detenció, comissaries de policia i presons.
Aquests dispositius intrínsecament abusius, que administren doloroses descàrregues només prement un botó, s'han utilitzat contra manifestants, estudiants, opositors polítics, dones (fins i tot embarassades), nins, defensors dels drets humans, entre altres persones. Les persones supervivents han patit cremades, entumiment, avortaments, disfuncions urinàries, insomni, esgotament i profunds traumes psicològics.
«Les armes de descàrrega elèctrica de contacte directe s'han de prohibir immediatament i les armes de projectils paralitzants han d'estar sotmeses a controls comercials estrictes basats en els drets humans», assenyalen.
Aquest extens informe es basa en la investigació duta a terme per Amnistia Internacional entre 2014 i 2024 a més de 40 països de totes les regions del món on s'han documentat casos de tortura i altres maltractaments amb dispositius de descàrrega elèctrica.
Estat espanyol
Concretament a l'Estat espanyol, la informació és molt limitada, perquè no existeix un registre oficial centralitzat de morts atribuïbles directament a l’ús de Taser per policies; els casos sovint s’inclouen en morts en actuacions policials i no sempre es detalla l’ús d’aquestes armes específicament.
No obstant això, fins ara hi havia dos casos coneguts d'ús mortal de Taser: la mort d’un home a Badalona després de rebre descàrregues elèctriques el novembre de 2021, quan els Mossos d’Esquadra varen utilitzar una Taser per a reduir-lo. El cas va ser reobert per la justícia després de recurs de la família a principis de 2024; i el cas de Haitam Mejri (Torremolinos, 2025), home de 35 anys que va morir després d’una intervenció de la Policia espanyola en què es va fer servir pistoles Taser. La família ha denunciat que l’ús va ser desproporcionat i ha sol·licitat una segona autòpsia i accés a les càmeres.
Aquest dijous, se suma un cas més a la llista amb un home mort a Palma després de ser reduït amb una Taser per part d'agents de la Policia espanyola. L'home ha entrat en parada cardiorespiratòria i finalment ha mort. El Grup d'Homicidis de la Policia espanyola s'ha fet càrrec de la investigació juntament amb agents de la Policia Científica.
Context general
A l'Estat espanyol no hi ha dades oficials públiques que compilin específicament morts atribuïbles directament a pistoles Taser. Els sistemes oficials solen classificar les defuncions en categories més àmplies (per exemple, «aturada cardiorespiratòria» o «causa natural»), i no sempre detallen l’ús d’una Taser com a factor causal.
Un informe indica que entre el 2020 i el maig de 2025 hi ha hagut 148 morts en custòdia o actuacions policials a l'Estat espanyol, però no es desglossa quantes d’aquestes implicaven l’ús d’una Taser.