El Govern presentarà avui en el Parlament els primers Pressuposts Generals de l'Estat de l'era euro, els tercers des que arribà al poder. Després de rebre oficialment llum verda divendres passat en el Consell de Ministres, els comptes públics per a l'any que ve, l'autèntica «espina dorsal» de la política econòmica de l'Executiu, afronten ara la seva etapa parlamentària enmig de les crítiques d'oposició i sindicats que consideren que els nous Pressuposts «han ferit de mort el diàleg social» i que són poc creïbles.
Els llibres que el vicepresident econòmic, Rodrigo Rato, entregarà com és tradicional al president del Congrés dels Diputats, Federico Trillo, a primera hora del matí barregen el rigor pressupostari amb un augment de la inversió. I és que, segons anuncià Rato, la inversió augmentarà un 8'8 per cent l'any que ve, fet que des de l'Executiu es combina amb un retall addicional del dèficit, que, segons les seves previsions macroeconòmiques, se situarà en l'1'6 per cent del Producte Interior Brut (PIB) el 1999.
El retall dels números vermells, una dècima inferior al previst el passat juliol i cinc per sota de l'anunciat per a enguany, un 2'1 per cent del PIB, es farà compatible a més amb un control dels preus, que es mantindran en un 1'8 per cent, segons els càlculs de l'equip econòmic de l'Executiu. Els «deures» que s'ha marcat el Govern de cara al pròxim any no només es poden aconseguir, segons precisà Rato, sinó que permetran a l'economia espanyola aprofundir en la seva fase actual i acostar-se a la mitjana dels països més estables del club euro.
I precisament la nova fase d'equilibri en la qual es troba l'escenari econòmic nacional serà un dels principals instruments per fer front a la crisi i les turbulències que sacsegen els mercats financers internacionals. Així, per a l'Executiu les correccions ja comeses en els seus objectius inicials, com en el cas del dèficit i en el del creixement del PIB, que se situa en el 3'8 per cent (una dècima per sota del previst) confirmen «la capacitat de reacció» de l'economia espanyola per ajustar-se als nivells mitjans europeus, fins i tot, en un entorn de crisi financera internacional».