L'expresident del Govern, Felipe González, reclamà ahir un pacte d'Estat sobre la situació del País Basc per tal d'«acabar amb el festival que està convertint en irreversible la desagregació d'Espanya». A més a més, confessà que és «cada vegada menys nacionalista» i indicà que «ens regira l'estómac que l'únic nacionalisme no legitimat a Espanya sigui l'espanyol».
A una entrevista, el dirigent socialista assegura que «és a l'altre costat del mur» i no es considera «imprescindible en el partit» i indicà que el PP «te por» de la seva volta. A més, reconeix que el PSOE té un «problema seriós» i no es mostra partidari de convocar un congrés extraordinari per elegir el candidat a la Presidència del Govern.
González considerà que en el procés de pau iniciat en el País Basc «ETA està guanyant políticament» i proposa un debat en el Parlament que desemboqui en un pacte d'estat, «que no volen els àcrates de dretes», però que és «imprescindible al marge de conteses electorals». Va detallar que aquest pacte seria un nou projecte de país i s'evitarien declaracions de drets d'autodeterminació externa, que suposa secessió, «perquè la interna la practiquen tots els dies dins del marc de les competències tots els que voten».
L'expresident de l'Executiu està convençut que el procés de desagregació és irreversible i davant això no li agrada la cridada a la prudència, perquè aquesta «no resol el problema». Opinà que el Govern ha d'explicar als ciutadans com és possible «que a efectes de governabilitat d'Espanya s'estigui d'acord en tot amb el PNB menys en el tractament de la violència i de la integritat territorial».
Considerà que Espanya ha viscut un canvi important, una primera transició en la qual s'ha superat un Estat homogeni excloent. Per això, assegurà que, igual que la majoria no pot vulnerar els drets identitaris de Catalunya o Euskadi, tampoc «un 52 o 54 per cent del Parlament de Vitòria pot no respectar la identitat del 47 o 40 per cent que no vol identificar-se amb una idea nacionalista d'Euskadi».