El 57 per cent dels bascs es mostra partidari que es convoqui en un dels pròxims anys un referèndum d'autodeterminació, enfront d'un 22 per cent que hi està en contra, mentre que sols el 21 per cent dóna suport a la independència del País Basc i el 31 per cent hi està en desacord. Aquestes dades es recullen al Sociòmetre de Tardor elaborat pel Gabinet de Prospecció Sociològica de la Presidència del Govern basc, a través de 2.851 entrevistes fetes entre el 26 de setembre i el 10 d'octubre.
La majoria d'enquestats (62 per cent) creu legítim plantejar el dret d'autodeterminació, enfrotn del 18 per cent que opina el contrari. Davant de la possibilitat que es convoqui un referèndum d'autodeterminació, el 22 per cent dels enquestats assegura que hi està en contra, i el 57 per cent a favor. Per territoris, l'opinió més favorable és la dels guipuscoans (66 per cent), seguida dels biscaïns (53 per cent) i dels alabesos (49 per cent).
El suport a la independència del País Basc recull menys adhesions que el suport al dret d'autodeterminació, ja que només el 21 per cent dels enquestats hi està d'acord, davant del 31 per cent que hi està en desacord, i del 37 per cent que assenyala que hi estaria o no en desacord segons les circumstàncies. La defensa de la independència sorgeix, sobretot, entre els guipuscoans, els parlants de basc, els qui viuen en municipis petits, i entre els qui es consideren només bascs i d'esquerres.
En relació amb la valoració dels partits polítics, cap de les formacions no aconsegueix l'aprovat en una escala de zero a deu. Així, el PNB rep la nota més alta, amb un 4'9, seguit d'EA, que obté un quatre; de IU-EB, amb un 3'6; del PS-EE, amb un 3'5; del PP, amb un 2'6; de Batasuna, amb un 2'1 i de UA, amb un 2. El PNB supera el cinc entre els biscaïns, els qui es consideren bascs i els qui parlen euskera.