En el seu primer comunicat després de la ruptura formal de la treva el juny passat, ETA acusa l'Executiu de la ruptura del procés de pau, en haver incomplit els «punts pactats» a la mesa de negociació i cercar únicament la «rendició» de l'organització terrorista, sense incloure «contingut polític». A més, adverteix que continuarà «colpejant» l'Estat i defensant «Euskal Herria mitjançant les armes» fins que «tots els projectes puguin ser defensats en condicions democràtiques». El text, remès als diaris 'Gara' i 'Berria', retreu al Govern central la manera de gestionar el fallit procés de pau, ja que es tractà d'un procés «sense contingut polític, en definitiva, un procés de rendició».
En aquest sentit, l'organització acusa l'Executiu socialista d'haver «incomplert» els «punts pactats» a la mesa de negociació per «desgastar l'esquerra abertzale» i «desactivar el projecte independentista d'Euskal Herria». Precisament durant aquestes converses, ETA hauria posat sobre la taula una resolució «que donaria resposta als drets d'Euskal Herria» i que el PSOE rebutjà. Per aquesta raó, per aquesta «actitud de negació», s'arribà a la «ruptura de la negociació». TA assumeix en el text l'autoria de la col·locació d'artefactes explosius a Belagua, com també l'atemptat a Durango.
En l'últim comunicat de l'organització terrorista, s'inclouen referències al País Basc i Navarra, centrant-se en les agrupacions polítiques amb representació en aquestes regions. Així, ETA assegura que s'han obert sengles crisis en el PNB i en el PSOE després de la ruptura de l'alto el foc, especialment en el cas dels socialistes bascos, que han quedat com «marionetes» de Madrid. Sobre el PNB, el comunicat al·ludeix al president del PNB, Josu Jon Imaz, i al portaveu Iñigo Urkullu per tractar de reeditar l'esperit d'Arriaga i situar la formació nacionalista «a punt de la ruptura».
Davant d'aquesta situació, ETA anuncia que continuarà «colpejant» les infraestructures de l'Estat i «defensant Euskal Herria mitjançant les armes». Fins que «tots els projectes puguin ser defensats en condicions democràtiques», afegeix. Quant a Navarra, ETA assenyala que Ferraz ha «imposat» interessos d'Estat en la Comunitat Foral i recrimina a Na-Bai vendre's per «unes engrunes de poder», justificant «l'estratègia de guerra» de l'Executiu central.