Després d'estar captives durant una setmana a les muntanyes del nord de Somàlia, la mèdica espanyola Mercedes García i la infermera argentina Pilar Bauzá recuperaren ahir la seva llibertat. Amb mostres de cansament, les dues integrants de la secció espanyola de Metges sense Fronteres es presentaren davant dels periodistes al costat d'alts funcionaris del Govern regional de Puntlandia i diplomàtics que han seguit de prop aquestes gestions.
A la mateixa roda de premsa, el ministre de Salut de Puntlandia, Abdirahman Said Mohamud, anuncià que les dues cooperants partirien cap a Nairobi al costat de l'ambaixador d'Espanya a Kenya, Nicolás Martín Cinto. L'alliberament es donà a conèixer al final d'una reunió que mantingueren en un edifici governamental de Bosaso alts funcionaris i persones vinculades amb els segrestadors.
Poc després, l'anunci era confirmat des de Madrid pel Ministeri d'Afers Estrangers i des de Buenos Aires per la Cancelleria argentina. Miguel Àngel Moratinos expressà ahir la seva satisfacció per l'alliberament de les dues cooperants de Metges sense Fronteres segrestades el 26 de desembre a Somàlia i assegurà que està previst que tornin avui a Espanya acompanyades de la secretària d'Estat de Cooperació Internacional, Leire Pajín.
En declaracions als periodistes a Còrdova, el ministre informà que l'alliberament ha arribat després «d'intenses negociacions» amb el clan que segrestà les cooperants i en què han participat les autoritats de Somàlia. Per això expressà, en nom del Govern espanyol, la seva «satisfacció i agraïment a les autoritats de Somàlia, especialment al seu primer ministre i al president de la regió de Puntlandia».
Segons digué, les cooperants es troben «molt bé, protegides per les autoritats locals, i amb la voluntat de tornar per continuar fent la seva feina». Moratinos tingué l'ocasió de parlar amb Mercedes García, qui, segons digué, li ha demostrat «com és d'important ser cooperant en un món tan difícil i dramàtic com és l'Àfrica». El ministre aclarí que no han hagut de pagar cap rescat i que «allò que volia aquest grup de gent era cercar el protagonisme social i polític perquè aquesta regió viu un moment difícil; hi ha diferents claus polítiques internes i volien mostrar la seva capacitat de mobilització interna», explicà.