L'organització terrorista ETA definí la Constitució espanyola com un «mur» en el «procés de negociació» amb el Govern, en una entrevista que publicà ahir el diari Gara, en la qual a més demana als militants socialistes que reflexionin sobre les «conseqüències que portarà» insistir en la repressió. «Igual com en el procés de negociació passat, el mur amb què ens trobam al camí és el de la Constitució espanyola i la negació al nostre poble», assenyalà a l'entrevista un membre de l'organització que no s'identificà.
Acusa el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, d'haver pres «la mateixa senda» dels seus antecessors i afegeix que en insistir en «la repressió» judicial i policial al terme del passat procés de negociació amb el grup, el president va realitzar «una elecció equivocada» perquè comportarà «llargs anys de conflicte», però adverteix que «abans o després hauran de tornar a aquest camí», el de la negociació. Per la seva part, el Govern basc respongué ahir a la publicació i advertí a ETA que la societat «ja li ha dit tot el que li havia de dir».
Segons fonts de l'Executiu basc, per part del Govern no es realitzarà cap» «comentari referent a aquesta entrevista llevat de l'esmentat recordatori sobre l'actitud de la societat davant d'ETA. ETA dedica part de l'entrevista a denunciar «la línia repressiva» del Govern del PSOE, de major calat que l'empleada pel PP i que relacionen amb la utilitzada «en temps del GAL», per justificar així el darrer atemptat contra la seu socialista al municipi biscaí de Balmaseda, però a més demana als militants d'aquest partit que «reflexionin sobre les conseqüències que porten per a tots aquestes situacions».
En lel text, es reivindica «la creació» de l'estat d'Euskal Herria i s'argumenta que assolir-lo comportarà un «procés gradual» i ETA afirma que la seva aposta política és la mateixa que va fer l'esquerra abertzale: «el marc autonòmic per als tres territoris» del País Basc, entès com a «primer solar al camí cap a la creació d'un estat» propi. L'organització es mostra convençuda a més que «una àmplia majoria» de bascs «és partidària» d'aquest projecte d'estat. Quant a les pròximes eleccions generals, afirma que la clau no està en si les guanya el PSOE o el PP, sinó «en el reconeixement dels drets d'Euskal Herria per part de l'Estat espanyol».
Insisteix en l'existència d'un pacte d'Estat respecte a la qüestió basca adoptada a Madrid i, en aquest sentit, emmarca la proposta política del lehendakari, Juan José Ibarretxe, que qualifica, per tant, com a «nou frau» que va sorgir només per acontentar les veus internes del PNB dissidents amb el missatge del seu anterior president, Josu Jon Imaz, de «seduir» Espanya.
Segons ETA, el lehendakari, Juan José Ibarretxe, «ha creat un instrument sense parangó per representar una falsa confrontació amb l'Estat» i per tal d'atreure així part de l'electorat davant dels pròxims comicis el març de 2008.