Una filtració a La Vanguàrdia sobre l’escapçada que farà el Tribunal Constitucional a l’Estatut català provocà ahir un autèntic terratrèmol. Segons la informació publicada, el TC en limitarà aspectes clau com el deure dels ciutadans de conèixer el català i els articles que donin una dimensió bilateral a les relacions entre Catalunya i l’Estat. Entre aquests articles, hi ha el del finançament.
La sentència, afima el diari, estipularà que Catalunya no pot fixar el seu finançament en una negociació estrictament bilateral amb l’Estat, sinó que ho ha de fer en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual participaran les comunitats autònomes de règim general, totes, llevat d’Euskadi i Navarra.
Quant a la llengua, s’eliminarà el deure de conèixer el català, amb la qual cosa els jutges que facin feina a Catalunya deixaran de tenir aquesta obligació. L’objectiu de l’Alt Tribunal és assegurar el bilingüisme a Catalunya ja que, segons les fonts consultades, entre els jutges del Constitucional hi ha el temor que mantenir l’obligació de saber el català no impliqui un progressiu desplaçament de l’ús del castellà a les institucions catalanes.
En canvi, l’ús del terme "nació" que figura al preàmbul del text es mantindria, encara que la sentència destacarà que només existeix una nació, l’espanyola, com a titular de la sobirania.
Un cop coneguda la notícia, les reaccions no es feren esperar.
El portaveu de CiU al Parlament català, Oriol Pujol, advertí que si el Constitucional retalla l’Estatut hi haurà un "abans i un després" en les relacions entre Espanya i Catalunya, i assegurà que hi haurà una reacció política i social "contundent". Pujol demanà al PP i al PSOE si "han pensat cap on duen Catalunya" si el TC retalla el text, que ja ha passat "massa filtres".
Per la seva banda, la portaveu del PP al Congrés, Soraya Sáez de Santamaría, defensà el recurs que el seu partit presentà contra l’Estatut. "És una manera de defensar un marc de convivència que ha funcionat en tot l’Estat i especialment a Catalunya, i de defensar la llibertat dels catalans a l’hora de parlar la llengua que creguin convenient al seu negoci, a la seva feina i en general; i evitar que els poders públics i la Generalitat s’immisceixin en la seva vida pública i de vegades privada", afegí.
Del seu costat, el president d’ERC, Joan Puigcercós, considerà que l’Estatut quedarà "tocat de mort definitivament" si el TC en retalla un dels articles més emblemàtics, el que estableix el deure dels ciutadans del Principat de conèixer el català. "Després de la primera retallada" de l’Estatut al Congrés, "si hi havia quedat res de bo" era precisament "l’equiparació de drets dels catalanoparlants i dels castellanoparlants".
Puigcercós advertí que, si es confirmen les previsions, "ja no tindrà gens de sentit defensar l’Estatut" i "haurem d’anar al gra"."Des d’Esquerra tenim claríssim que si hi havia res que tingués sentit en la proposta presentada era el tema de la llengua i, si ens diuen que la sentència invalidarà la igualtat del català i del castellà, ens haurem de plantejar una nova etapa", conclogué.
El col·lectiu El Matí, corrent crític intern d’Unió, defensà la "independència" de Catalunya si s’acaba retallant l’Estatut, i Iniciativa per Catalunya evità pronunciar-se sobre les informacions. En tot cas, el PSC encara confia que el TC emeti una sentència favorable al text, perquè no té cap element d’inconstitucionalitat.
L’Alt Tribunal rebé set recursos d’inscontitucionalidad contra la reforma de l’Estatut de Catalunya, que encara estan pendents de sentència. Aquests recursos varen ser presentats pel PP, pel Defensor del Poble i per les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, el País Valencià i les Balears. Aquest darrer el va formular el Govern de Jaume Matas en relació amb l’Arxiu de la Corona d’Aragó.