Prop d'un miler (962) de romanesos podrien beneficiar-se a les Balears de la partida econòmica que estudia el Govern perquè ajudi als immigrants d'aquesta nacionalitat que s'hagin quedat sense treball a tornar al seu país si així ho desitgen. A 31 de març de 2009 hi hauria a l'arxipèlag 962 immigrants romanesos a l'atur. Una xifra que cada mes va en augment: el gener hi havia registrats en les llistes del SOIB 813 ciutadans romanesos i el febrer 904.
Paral·lelament, una mitjana de 2.918 estrangers romanesos cotitzaven en el sistema de la Seguretat Social a les Balears al finalitzar el mes de març. Es tracta del col·lectiu d'estrangers comunitaris més nombrós a Balears, per davant d'italians, britànics i alemanys.
En l'actualitat, els romanesos no poden acollir-se al Pla d'Incentiu al Retorn Voluntari perquè la seva condició de ciutadans europeus i la llibertat de moviment per l'Espai Schengen que d'això en deriva, és incompatible amb el requisit de no tornar a Espanya en almenys cinc anys que imposa el decret de retorn per als qui rebin la prestació.
Així, el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha anunciat avui que el seu gabinet demanarà “informes jurídics” per conèixer la viabilitat d'implantar un ajut econòmic perquè els immigrants romanesos que han quedat a desocupació a Espanya, uns 71.000 a 31 de març, puguin retornar al seu país si així ho desitgen. “Si podem habilitar alguna fórmula, ho farem”, ha assegurat, encara que “l'objectiu no és que tots els romanesos se'n vagin d'Espanya”.
Corbacho ha fet aquestes declaracions als mitjans en el marc de la seva visita oficial a Romania, on ha firmat dos “memoràndums d'enteniment” amb l'Executiu de Bucarest per a d'una banda, afavorir que el Servei Públic d'Ocupació Estatal espanyola ofereixi als immigrants romanesos treball al seu país i, per una altra, es faciliti la cooperació entre els serveis d'inspecció laboral d'ambdós Estats.
Segons ha explicat, encara que l'aixecament de la moratòria que posava traves al treball per compte d'altri de romanesos i búlgars a Espanya “no ha tingut efecte cridada”, en el primer trimestre d'aquest any el nombre d'aturats entre el col·lectiu de Romania es va incrementar en unes 30.000 persones, passant de 44.000 el desembre de 2008 als prop de 71.000 que a finals de març no tenien feina.
Aquest fet, sumat a les demandes de Romania, el Govern de la qual estima necessitar un milió de treballadors per compensar la pèrdua de població activa derivada de l'emigració que ha experimentat en els últims anys, ha impulsat el Ministeri de Treball a sospesar la possibilitat d'oferir ajuts econòmics en el marc dels convenis bilaterals ara subscrits i amb suport dels fons europeus.
“A Romania hi ha necessitat i sempre tindrem necessitat de força laboral, perquè el primer indicador que ens el mostra és la proporció entre jubilats i treballadors i el balanç en l'actualitat és d'un treballador per cada pensionista”, ha explicat el ministre de Treball, Família i Protecció Social de Romania, Marian Sarbu, en roda de premsa posterior a la firma del conveni.
En total, uns 718.000 romanesos tenen targeta de residència i 253.000 d'ells estan donats d'alta en la Seguretat Social. Segons Corbacho, “al final, serà una comunitat important assentada a Espanya”, encara que existeixen “més de 30.000 persones” que es troben en l'atur i ja no reben prestació i que podrien estar interessats en rebre suport econòmic per abandonar el país. A aquestes persones aniria dirigida aquesta mesura sobre la qual el ministre també consultarà el Govern de Romania, “per si volguessin posar ajuts perquè tornin els seus emigrants”.
NO HI HAURÀ UN RETORN SIGNIFICATIU
Tanmateix, Sarbu s'ha mostrat escèptic amb la possibilitat que es produeixi un retorn significatiu de ciutadans en un mitjà termini, perquè així com ha apuntat, “la majoria dels romanesos que estan treballant a Espanya no han expressat la seva intenció de tornar, probablement perquè molts s'estan beneficiant de les prestacions per desocupació, molt més consistents a Espanya que a Romania, i estan esperant rebre aquesta prestació per tot el període legal. A més, cal tenir en compte que es pot tornar quan els índexs econòmics són més optimistes i pensant que aquests índexs seran a Espanya, no tornaran”.
Per això, va assegurar que “el nombre de romanesos que tornaran, si és que tornen, no tindrà una influència notable en la taxa d'atur” del país, prevista per a 2009 en unes 515.000 persones i que ara es calcula en més de 620.000 per a finals d'any per l'impacte de la crisi econòmica global, que ha obligat al Govern de Bucarest a recalcular també les previsions de creixement, fixades en un 2,5 per cent i que ara s'estimen en números negatius.
Preguntat per la disponibilitat del mercat laboral espanyol per a un possible increment de l'emigració des de Romania donat aquest context econòmic, Corbacho ha assegurat que “ara no” hi ha lloc per a més estrangers. “No hi ha possibilitats reals en cas de poder garantir que si algú va a Espanya a treballar pugui trobar feina, perquè la taxa d'atur en aquests moments és del 17,4% i l'últim any s'han destruït 1,3 milions de llocs de treball.” “Esperem que si sortim ràpid (de la crisi econòmica) puguin venir molts romanesos però fins llavors, crec que ho tenen complicat a Espanya”, ha postil·lat.