La crisi va ser ahir el centre del debat de política general a Madrid. El cap de l’Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, apostà per un canvi del model econòmic, i per aconseguir-ho anuncià ajuts directes a l’adquisició de cotxes; canvis fiscals en la compra i lloguer d’habitatges; rebaixes per a pimes i autònoms, i ordinadors per a tots els escolars. En el seu discurs durant aquest debat en el ple del Congrés, i al llarg d’una hora, Zapatero reclamà consens per a unes iniciatives destinades a frenar l’atur i a aconseguir una economia sostenible, alhora que reconegué que algunes de les propostes depenen del cofinançament de les comunitats autònomes. Després de repassar les causes de la crisi i atribuir el ràpid augment de l’atur al "brusc esclat de la bombolla immobiliària", Zapatero admeté que la pèrdua de llocs de feina en els darrers mesos és "aclaparadora" i que "el Govern s’ha equivocat, successivament, en les seves previsions", encara que aquest "error", digué, no li ha impedit reaccionar.
D’entre les mesures de futur anunciades, destaca la supressió de la deducció fiscal per compra d’habitatge a partir de 2011 per als qui guanyin més de 24.000 euros anuals. A partir de llavors, només s’aplicarà la deducció als qui hagin comprat abans de 2011 i a les rendes menors de 17.000 euros anuals, mentre que els qui cobrin més veuran reduïda la deducció. L’objectiu és reactivar durant els pròxims mesos el mercat immobiliari, amb milers de pisos sense vendre. A més, s’equipararà la deducció per lloguer a la de compra i es milloraran els beneficis fiscals per als llogaters.
Una de les mesures més esperades eren els ajuts directes a l’adquisició d’automòbils, que Zapatero condicionà a la col·laboració dels governs autonòmics i dels fabricants. Així, l’Estat està disposat a donar 500 euros, sempre que siguin complementats pels fabricants amb 1.000 més i per les comunitats, amb 500 més, de manera que s’assoleixin els 2.000 euros d’ajuda directa per vehicle nou. En el paquet de mesures destaca també una rebaixa de cinc punts en l’Impost de Societats per a les pimes amb menys de 25 treballadors i menys de cinc milions de facturació que mantinguin la plantilla, i una baixada equivalent en l’IRPF dels autònoms que conservin els seus assalariats.
Entre les reformes estructurals, Zapatero reclamà un "gran pacte" per l’educació i anuncià el "projecte Escola 2.0". El president informà també de noves partides per a l’ICO, un nova retallada de la despesa pública de 1.000 milions, un pla VIVE per a la renovació d’autobusos i matrícules gratuïtes en els màsters oficials per als titulats a l’atur, sense oblidar anteriors promeses, com la llei de l’avortament i la reforma de la Justícia, que inclourà una nova regulació de les competències dels òrgans judicials.
Crítica unànime
Després del seu discurs, el president Zapatero rebé una allau de crítiques. Com era d’esperar, el més dur va ser el president del PP. Mariano Rajoy exigí al cap de l’Executiu una "urgent rectificació" de la seva política econòmica, perquè la situació actual és de "recessió, dèficit, deute i un atur galopant" de quatre milions de persones. A més, Rajoy assegurà que les propostes anunciades per Zapatero per fer front a la crisi són "mesures aïllades i fragmentàries", i és necessari un pla global. Rajoy començà la seva intervenció en el debat de política general incidint en l’elevada taxa d’atur que té Espanya, la més alta de la UE. "Hi ha més de quatre milions de persones desocupades. Aquest és l’estat de la nació. Gairebé tots havien treballat abans, la qual cosa significa que ha desaparegut el seu lloc de feina", va asseverar.
En el seu repàs de xifres, també va esmentar la caiguda del PIB un 3%; les 500.000 llars espanyoles que no disposen de cap tipus de renda, pensió o subsidi; el dèficit públic del 8% i l’elevat dèficit exterior. "En suma, recessió, dèficit, deute i un atur galopant. Aquest és l’estat de la nació, sense maquillatges i sense escarafalls", va recalcar. A continuació va recórrer a l’hemeroteca per recordar al president del Govern que fa un any, abans de les eleccions generals, va negar que hi hagués crisi en un "deliberat i mesquí càlcul electoral" davant de la "por paorosa" dels socialistes, va dir, "que els espanyols descobrissin la realitat".
Un duel tens
Després de retrets i més retrets, arribà el duel dialèctic entre Rajoy i Zapatero, que elevà el to a les bancades del Congrés, tant en el costat socialista com en el del PP, cosa que obligà el president de la Cambra baixa, José Bono, a realitzar una desena de crides a tornar a l’ordre. Ambdós dirigents es van acusar mútuament: Zapatero a Rajoy, d’aprofitar-se de la crisi; i Rajoy a Zapatero, d’"apallissar" la classe mitjana amb les noves mesures El mateix Rajoy va arribar a enfrontar-se amb els diputats socialistes presents a la sala. El líder popular s’encarà amb els murmuris del Grup Socialista quan desgranava les causes de la crisi i, lluny d’acovardir-se, els va etzibar: "Sé que d’això no en saben res, però facin el favor de callar.
Escoltin, que els anirà molt bé". Més endavant, i després que Bono hagués d’intervenir per apaivagar els ànims que les paraules de Rajoy estaven exaltant, el president del PP va tornar a combatre la remor del Grup Socialista amb un improperi: "Però si vostès no saben llegir", els va dir en un altre moment, cosa que originà protestes a les bancades del PSOE. Quan arribà el seu torn de rèplica, el president sortí en defensa dels seus diputats en pujar a la tribuna d’oradors, des d’on els recordà que representen onze milions d’electors. A més, posà en relleu el que és, al seu parer, "l’estil menyspreador" de Rajoy. Zapatero volgué deixar clar al líder popular que "no és mestre a donar lliçons, sinó mestre a perdre eleccions", una afirmació que va arrencar el somriure de la bancada socialista i els esbroncs de la del principal partit de l’oposició.
Però Rajoy no va ser l’únic a mostrar el seu rebuig a les mesures anunciades. Tots els grups, llevat del PSOE, el criticaren. CiU, per boca de Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que el discurs de Zapatero fou de "campanya" electoral i ple de promeses, la qual cosa demostra que "en la tómbola de Zapatero sempre toca, si no un xiulet una pilota". Segons la seva opinió, les propostes que ha fet el president en alguns casos no tindran gens d’"incidència" per pal·liar la crisi. Josu Erkoreka, en nom del PNB, advertí el president que no pot continuar exigint "actes de fe" als ciutadans quan "ha exhaurit la seva credibilitat i no dóna resultats concrets". Pel portaveu nacionalista, les mesures anunciades per Zapatero són "heterogènies i inconnexes".
Joan Ridao criticà que les "receptes" presentades per fer front a la crisi "són més pròpies del PP" i assenyalà que el Govern té "poca fiabilitat" i que ERC no li donarà crèdit" si no compleix amb la seva paraula, "sobretot amb Catalunya". Gaspar Llamazares, d’IU, afirmà que Zapatero havia eludit la realitat i evitat el més fonamental en el seu discurs, que és "la crisi i les seves conseqüències, i abordar els problemes dels ciutadans".
ICV, representat per Joan Herrera, criticà que les mesures no s’haguessin pactat amb la resta de grups parlamentaris i en ocasions suposin no solament despesa per a l’Executiu mateix, sinó per a les comunitats autònomes. Rosa Díez, al capdavant d’UpyD, va considerar que el discurs de Rodríguez Zapatero ha estat "una barreja entre una carta als Reis d’Orient i el conte de la lletera", i que les mesures que ha proposat són "antisocials".