L'Audiència Nacional condemnà ahir a tres anys de presó el general Vicente Navarro per falsejar "conscientment" la identificació de 30 dels 62 cadàvers dels militars espanyols morts en l'accident del Yak-42 dia 26 de maig de 2003, ja que n'elaborà una llista de manera aleatòria. La sentència també condemna a 18 mesos de presó el comandant José Ramírez i el capità Miguel Sáez per complicitat amb Navarrès en el delicte de falsedat documenta.
A més dels tres anys de presó, l'Audiència condemnà Navarro al pagament d'una indemnització de 10.000 euros per cada un dels trenta militars erròniament identificats com a responsable civil, responsabilitat que si no pot complir haurà de ser assumida pels altres dos acusats. Si no és així, serà tasca del Ministeri de Defensa.
El tribunal, presidit pel magistrat Javier Gómez Bermúdez, considera provat que 30 dels 62 cadàvers "presentaven un estat" que no era identificable de manera visual i que Navarro, sense realitzar "anàlisi complementària" i "malgrat ser conscient que era impossible identificar amb aquelles dades tots els cossos", elaborà una llista que "feia veure que tots ells havien estat identificats. No obstant això, allò cert és que les identitats havien estat assignades aleatòriament en trenta casos".
Així, segons la sentència, Navarro -que s'ha convertit en el primer general de les Forces Armades condemnat per l'Audiència Nacional- "era conscient" que no tenia identificats 30 cossos i, no obstant això, "va decidir falsejar la veritat amb lesió del bé jurídic protegit". "Encara que d'això -afegeix la sentència- no obtingués cap benefici" ni tampoc "volgués causar perjudici directament a les famílies dels morts, són requisits -benefici/perjudici- que no són exigits pel tipus penal" de la falsedat.
Endolcir les descripcions
Els 3 condemnats, diu la sentència, "a suggeriment de Navarro amb l'excusa d'endolcir la descripció de les lesions ometeren conscientment les que fàcilment podien despertar recels o dubtes sobre el procés d'identificació". Aquest embull en les identificacions provocà que les famílies dels militars mal identificats procedissin, en algun cas, a la incineració pensant que es tractava del seu parent i després s'ha constatat que no era així. Per al Tribunal tampoc no és versemblant que dos generals (Navarro i José Antonio Beltrán -que va ser imputat en aquesta causa, però finalment no va ser processat) "firmassin un document a l'estranger en el qual es responsabilitzaven de la repatriació en condicions irregulars de 62 cadàvers sense conèixer el contingut d'allò que firmaven", encara que treballaven amb "un bon intèrpret".
Per part seva, Ramírez i Sáez són autors d'una infracció en grau de complicitat o auxili no necessari "perquè el delicte es podria haver realitzat sense la col·laboració d'ells". Els familiars dels militars morts insistiren ahir que cal determinar les responsabilitats polítiques, en al·lusió al llavors ministre de Defensa, Federico Trillo, el nom del qual no apareix citat en la sentència de l'Audiència. Referent a això, la sentència assenyala que només respon a les qüestions plantejades en el judici, "cosa que no es pot estendre a altres valoracions alienes a l'objecte processal ni a la conducta de persones no acusades i sobre les quals, en conseqüència, no s'ha practicat prova ni s'ha format cap convicció al Tribunal". Tot i que la pena a què ha estat condemnat Navarro li suposaria l'ingrés a la presó, no hi anirà perquè és menor de cinc anys i no s'executen fins que adquireixi fermesa. Amb tota probabilitat la defensa del general la recorrerà davant del Tribunal Suprem.