Felip Puig, conseller d'Interior de la Generalitat, assegurà que, entre els indignats que dimecres agrediren els diputats a l'entrada al Parlamanent, hi havia "professionals de l'incident" que actuaren com una "guerrilla urbana" i que tenien unes "ganes ferotges" que desencadenàs "una batalla campal" amb els Mossos d'Esquadra. En una roda de premsa l'endemà dels incidents, Puig indicà que els Mossos no actuaren amb més duresa contra els avalotadors per evitar un "mal major". Tot i així, va admetre que el dispositiu policial va quedar "curt" i que hi va haver "insuficiències" per protegir l'entrada de diputats, encara que negà errors de previsió, i afirmà que seran identificats els qui assetjaren els parlamentaris.
Així mateix, Puig subratllà les dificultats de l'operatiu, atès que els Mossos d'Esquadra -que desplegaren 600 agents- havien de protegir un perímetre de quatre quilòmetres assetjat per unes 3.000 persones. Apuntà, no obstant això, que aconseguiren els dos objectius principals, que eren que ningú no entràs sense permís al parc de la Ciutadella, on es troba la seu parlamentària, i que el ple es pogués dur a terme amb normalitat.
"Hi ha una evidència: no fórem capaços de defensar a tothora la integritat de tots els diputats", apuntà Puig, qui compareixerà davant el Parlament per donar comptes de l'operatiu, després que des de l'oposició se n'hagin demanat responsabilitats. De fet, des del PSC demanen la dimissió del conseller perquè el dispositiu no funcionà. En l'encontre amb la premsa, el conseller d'Interior ha promès també que els Mossos d'Esquadra identificaran el màxim de persones que participaren en els actes violents. Durant el matí, ja el president de la Generalitat, Artur Mas, anuncià que en les pròximes hores es registraran noves detencions dels violents, contra els quals espera que els tribunals dictin un "càstig exemplar". El president català va reconèixer que el dispositiu policial es muntà pensant en una protesta "pacífica" i no en una "kale borroka" contra els diputats. Al seu torn, el Parlament català estudia emprendre accions legals.
Identificats
En la roda de premsa, Puig assenyalà que, a més dels set detinguts despús-ahir i ahir -sis durant els enfrontaments amb els Mossos i un de matinada-, els investigadors ja han identificat una desena d'avalotadors, si bé aquesta xifra creixerà. Amb tot, dos dels arrestats en les protestes foren ahir posats en llibertat després de prestar declaració davant el jutge. A més, assenyalà que des de dimecres els Mossos estan en permanent contacte amb la Fiscalia, que ahir obrí diligències per investigar els actes violents. L'article 498 del Codi Penal assegura que actes de "força, violència, intimidació o amenaça greu" que tinguin com a finalitat impedir als parlamentaris fer el seu treball estan castigats amb fins a sis anys de presó. D'altra banda, Puig negà que Mossos d'Esquadra de paisà s'infiltrassin entre els indignats per provocar enrenous i anuncià que estudien si es querellen contra el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras, per calumniar la Policia amb aquestes acusacions.
Puig explicà que ha encarregat als serveis jurídics del departament que estudiïn unes declaracions d'Oliveras -un referent dels moviments contra la globalització- en què donava per fet que hi havia agents de paisà que col·laboraren per motivar la violència. Igualment, el conseller qualificà de "muntatge" i "fals" un vídeo penjat a internet en el qual s'acusa Mossos d'Esquadra de paisà infiltrats entre els indignats d'escalfar els ànims perquè hi hagués incidents.
Grups organitzats
Per part seva, els indignats denunciaren l'existència de grups organitzats de cerca-raons en els incidents del parc de la Ciutadella, que no reconeixen com a membres del moviment del 15-M, segons la comissió d'informació de l'acampada de Barcelona. Aquest grup de persones, segons la comissió, foren escortades pels Mossos i es desconeix si estan detingudes, encara que els indignats mantenen que provocaren els incidents. A més, el moviment 15-M reivindicà el caràcter pacífic.
Tot torna a la normalitat
El Parlament recuperà ahir dematí la normalitat, ja que els 135 diputats que el formen, entre ells el president català, Artur Mas (a la imatge), pogueren accedir sense problemes al parc de la Ciutadella per assistir al ple del Parlament. La Policia autonòmica havia desplegat des de primera hora un fort dispositiu de seguretat en els accessos al recinte, però ahir no va aparèixer cap "indignat" a la zona.