Un nou esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri tomba la immersió lingüística i relega la llengua catalana a matèria "d'especialitat" -en comptes de troncal- i estableix la proporcionalitat del castellà i el català a les escoles públiques.
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, anuncià d'urgència a una roda de premsa que la nova norma preveu que, mentre no s'apliqui, l'Administració pagui l'ensenyament en castellà en centres privats de les famílies que ho demanin.
"Mentre les comunitats no determinin la proporció en l'ús de la llengua, es deixa als pares el dret a escollir la llengua vehicular", ha assenyalat Rigau, qui ha afegit que si per raó de llengua vehicular els pares volen dur els fills a escoles privades ho haurà de sufragar la comunitat.
Rigau ha deplorat que el text "trenca el model d'escola catalana" i suposa la major ofensiva contra el català des de 1978, després que l'Executiu hagi instat les comunitats amb dues llengües oficials a donar un tracte equlibrat a la impartició de les assignatures per assolir el 50% de proporcionalitat, xifra que encara està per definir.
El nou text, que la consellera ha conegut aquest mateix dilluns, és "absolutament diferent" del que fins ara han debatut i estableix tres categories de matèries en Primària i Secundària: les troncals -castellà, la primera llengua estrangera i ciències-, les assignatures específiques -la segona llengua estrangera, educació física, religió i educació artística- i en últim lloc les d'especialitat, on es trobaria la llengua cooficial.
Això pot representar menys hores lectives de llengua catalana i que un alumne pugui aconseguir el títol d'ESO i Batxillerat sense examinar-se de català, perquè passa a ser una matèria de quart ordre, la qual cosa representa una "ofensiva" que cap ministre no s'havia atrevit a plantejar durant la democràcia.
La consellera també ha criticat que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, hagi donat a conèixer aquest gir de la nova llei després de les eleccions catalanes, fet que ha considerat una "estratègia política".
Un altre punt que inclou el nou redactat és una prova d'avaluació estatal al final de la Primària que es pugui realitzar en la "llengua materna" dels estudiants, quan en l'actualitat hi ha molts idiomes d'aquesta índole entre els alumnes catalans, assegurà Rigau.
Precisament, els consellers autonòmics debaten aquest dimarts a Madrid l'esborrany. En el cas de la consellera catalana, avançà que amb la transformació de l'escrit no es podrà complir el calendari anunciat per Wert, perquè el text haurà de tornar al Consell escolar, passar pel Govern i tornar al Congrés dels Diputats.