El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els recursos de la Generalitat, directors dels cinc centres afectats i diverses associacions, i ha ratificat la decisió presa el gener, establint l'ensenyament bilingüe i el castellà com a llengua vehicular en un 25% de les hores lectives.
Segons ha informat aquest dimecres el TSJC, la Secció Cinquena del Contenciós Administratiu recorda que el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal Suprem (TS) estableixen que el castellà sigui vehicular en un percentatge mínim suficient, pel que «correspon als tribunals fer efectiu aquest mandat» si l'administració no fixa el percentatge.
El TSJC considera que la presència vehicular suficient de les llengües oficials és un mandat constitucional, de manera que «no és una qüestió disponible pels centres docents», que han de sotmetre's al marc legal, igual que els pares i la resta d'agents de l'ensenyament.
No obstant això, no admet la pretensió que l'ús de les dues llengües es fixi en un 50% per a cada una, com reclamaven les famílies demandants, ja que considera que «el català constitueix el centre de gravetat del sistema d'ensenyament segons disposa la normativa catalana», amb el que veu raonable la seva presència sigui més intensa.
El tribunal ratifica doncs la decisió presa al gener de fixar en un 25% aquesta presència mínima del castellà en els col·legis on estudien els fills dels recurrents i concreta que, a més de l'assignatura d'aquesta llengua, ha d'impartir-se també «almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga».
La interlocutòria considera que aquesta obligació que estableix és fàcil de complir: «N'hi ha prou amb que un dels professors del centre educatiu -tots ells amb ple domini de la llengua castellana- imparteixi una assignatura principal en aquesta llengua».
«No sembla que amb això es trenqui l'organització del centre, ni el desenvolupament curricular, ni s'alteri el seu ideari, ni s'afecti al seu projecte docent, ni es conculquin les conviccions morals o ideològiques dels pares, ni, definitivament, es vulneri la seva necessària autonomia», valora el TSJC en l'escrit.