La Plataforma per la Llengua posa en evidència que Ciudadanos pretén buidar de contingut el dret dels ciutadans catalanoparlants de dirigir-se en la seva llengua al funcionariat. La proposició de llei que arriba al Congrés cerca, segons Rivera, «eliminar barreres lingüístiques» i fer que un funcionari pugui treballar a «qualsevol racó d'Espanya sense que se li pugui exigir el coneixement de la llengua cooficial d'aquella comunitat».
La Plataforma per la Llengua posa en dubte la consistència d'aquesta cooficialitat si ni tan sols a un servidor públic se li exigeix el coneixement de la llengua pròpia. L'ONG del català recorda a Rivera, a més, que segons la Llei espanyola de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic aquests «han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua oficial que sol·liciti». «Si no han de conèixer la llengua pròpia del territori on treballen i viuen, com podran atendre el ciutadà en l'idioma oficial que esculli?», qüestiona Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
L'ONG del català ha rebut més de 200 queixes per discriminació lingüística per part de l'Administració des de l'any 2013. «L'única manera d'igualar els drets de tota la ciutadania, utilitzin la llengua que utilitzin, és fent que els treballadors públics dominin les llengües oficials del territori», assegura Escuder. «Qualsevol altra opció és una fal·làcia que acabarà comportant que els catalanoparlants (i els parlants d'occità a l'Aran) tinguin menys drets que els castellanoparlants, com ja passa a l'administració de l'Estat i als jutjats dels territoris on el català és cooficial». De fet, a la darrera trobada de comunitats autònomes amb llengua pròpia, fins i tot el PP gallec va reconèixer que el requisit lingüístic és l'única manera de garantir el dret d'opció lingüística.