El rei emèrit espanyol Joan Carles I hauria transportat a Suïssa l'any 2010, quan encara era cap de l'Estat, una maleta amb 1,7 milions d'euros que li havia donat el sultà de Bahrain.
Segons revela el diari El País, Joan Carles I hauria entregat aquests doblers en persona al seu gestor a Suïssa, l'advocat Arturo Fasana. I consta en la declaració que Fasana va fer l'octubre del 2018 davant el fiscal de Ginebra que investiga els comptes del rei emèrit a Suïssa.
La justícia suïssa investiga els moviments de la Fundació Lucum, una societat 'offshore' panamenya de la qual el rei emèrit era el primer beneficiari i també, segons va desvelar ara fa un mes la premsa anglesa, el seu fill Felip VI.
El fiscal suïs Yves Bertossa manté imputats Corinna Larsen, el gestor Arturo Fasana i un treballador del seu despatx per un delicte de «blanqueig agreujat de capitals». El fiscal investiga si els fons que el Borbó va transferir procedeixen de comissions irregulars cobrades en diversos països del golf Pèrsic.
Una de les comissions que hauria cobrat el rei emèrit serien aquests 1,7 milions d'euros del sultà de Bahrain, Hamad bin Isa al-Khalifa. Uns doblers que Joan Carles I hauria duit en persona dins una maleta a la casa de Ginebra del seu gestor, segons la declaració d'Arturo Fasana.
Quan el mes de març va sortir a la llum que Joan Carles I hauria cobrat l'any 2008 una comissió molt més gran, de 100 milions de dòlars, per mediar en la contrucció de l'AVE a la Meca, Felip VI va anunciar que renunciava a l'herència personal del seu pare.
A més, la Casa del Rei espanyol va anunciar que retirava al rei emèrit Joan Carles l'assignació que fins ara tenia dels pressupostos.
La Zarzuela va anunciar a mitjans de març que Felip VI renunciava a l'herència personal del seu pare i a qualsevol actiu, inversió o estructura financera «l'origen de la qual pugui no estar en consonància amb la legalitat o amb criteris de rectitud».
Una renúncia que, segons experts en dret civil, seria un gest sense valor legal perquè el Codi Civil recull que només són vàlides les renúncies quan l'herència és real. És a dir, quan la persona que la deixa, en aquest cas Joan Carles I, hagi mort.