El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) té una història controvertida, amb alguns episodis històrics difícilment identificables amb una formació 'socialista' i 'obrera', com per exemple el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera o la 'reconversi'o industrial' promoguda pel govern de Felipe González.
Des del 1978, allò que és indiscutible és que el partit aleshores liderat per Felipe González esdevingué un partit sistèmic a l'Estat espanyol.
El PSOE es declarava marxista i socialista. Ara es declara socialdemòcrata.
Pel que fa al model d'Estat, el PSOE manté als seus estatuts el republicanisme, per bé que des de la darrera 'restauració' de la monarquia borbònica s'ha comportat com el més fidel vassall dels monarques espanyols.
Fins fa poc, els líders del PSOE, quan eren interpel·lats sobre la qüestió, evitaven definir-se com a monàrquics i ho feien utilitzant l'argúcia de proclamar-se 'juancarlistes'.
Ara que s'ha destapat l'enorme corrupció que envoltava el rei espanyol Juan Carlos de Borbón i que el PSOE va ajudar a mantenir opaca durant molts anys, obstruint qualsevol tipus d'investigació judicial, política i, fins i tot, periodística, ara, els líders del PSOE canvien els termes, com qui canvia les cartes a mitjan partida. Ara giren l'argument i es desmarquen de Joan Carles I mentre es declaren 'monàrquics'.
Pedro Sánchez, l'home de les mil cares i de milió d'opinions diferents, declarava el passat divendres que «durant els debats constituents, el PSOE va defensar la república. Però el PSOE va perdre aquesta esmena, i va decidir assumir el pacte constitucional complet. El PSOE continuarà defensant la monarquia parlamentària», Sánchez afegia que una cosa és la persona Juan Carlos de Borbón i una altra és la institució monàrquica.
El PSOE un partit abans republicà, després 'juancarlista' i ara monàrquic... I quan convé 'federalista'.