El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que ajornar les eleccions catalanes obriria un «període prolongat de provisionalitat» en el govern i no considera garantit que al maig es poguessin fer amb condicions epidemiològiques millors que les actuals. En la sentència que manté els comicis al 14 de febrer, els magistrats argumenten que no hi ha cap causa de força major imprevista que justifiqui l’endarreriment, que l’estat d’alarma no ho preveu i que el vicepresident de govern, Pere Aragonès, no té competències per a imposar-lo.
En la sentència, el tribunal considera que l’ajornament d’unes eleccions ja convocades suposa una «limitació molt intensa del dret de vot», ja que «obre un període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense parlament constituït i amb un govern amb la presidència vacant, cosa que suposa que no pot destituir els seus membres en tot aquest temps». «L’actual estat d’alarma, en què s’intensifiquen les potestats en l’exercici del poder públic, abunda en la necessitat que el poder públic s’exerceixi en un marc de normalitat democràtica», afegeix.
Consideren que l’ajornament vulnera el dret fonamental de vot i recorden que l’actual decret d’estat d’alarma estableix expressament la continuïtat dels processos electorals. També asseguren que no hi ha cap norma legal que permeti al vice-president Aragonès d’ajornar o suspendre uns comicis. Per això, només una situació «imprevisible» que impossibilités per raons de salut pública podria ajornar-los. Aquesta circumstància, diu el tribunal, es donava en les eleccions d’Euskadi i Galícia al principi de la pandèmia, però no ara.