La Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola manté l'acusació contra els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts el 23 de setembre de 2019, de pertànyer a una organització terrorista.
Malgrat que l'Audiència Nacional espanyola no va donar gaire crèdit a les proves aportades per la Guàrdia Civil quan va deixar lliures els 7 detinguts en presó preventiva, el fiscal assegura ara que era una organització «clandestina i estable» i assegura que tots els detinguts varen formar un grup d'«una gran radicalitat» que hauria rebut l'encàrrec de preparar accions violentes, encara que no precisa per part de qui.
Segons el relat de la Fiscalia, els acusats haurien fet preparatius per atemptar contra edificis com la Comandància Naval o el Govern Militar, i també contra infraestructures com torres d'alta tensió o autopistes i es basa en cerques a internet sobre «persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i sobre un agent dels Mossos d'Esquadra».
Operació Judes
L'operació la va muntar la Guàrdia Civil el 23 de setembre del 2019, poques setmanes abans que es fes pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.
Varen mobilitzar 500 agents que varen fer 10 escorcolls a 7 localitats i varen detenir 9 persones, 7 de les quals varen ser traslladades a Madrid acusades de terrorisme.
Varen patir presó preventiva, però tots varen quedar lliures 3 mesos després, quan l'Audiència Nacional espanyola va considerar que no hi havia prou proves que justificassin mantenir-los tancats.
Quatre investigats més
El mes de juny de 2020 l'Audiència Nacional espanyola va afegir quatre investigats més al cas, que varen quedar en llibertat després de declarar als jutjats de Sabadell i Mollet.
Tots 13 estan acusats per la Fiscalia de pertànyer a una organització terrorista, i a 9 d'ells també se'ls acusa de tinença i fabricació d'explosius, malgrat que la Guàrdia Civil no va trobar cap mena d'explosiu.
Els acusats denuncien la Guàrdia Civil
El mateix dia de la detenció, la Fiscalia va fer pública l'acusació de terrorisme, i l'ha mantinguda des de llavors, però el jutge va rebutjar que hi hagués proves d'explosius, només de «precursors».
Els detinguts varen denunciar irregularitats, coaccions i amenaces per part de la Guàrdia Civil entre la detenció i la posada a disposició judicial, denúncies que alguns d'ells varen formalitzar als jutjats.