«Jo he seguit treballant amb el CNI fins l'últim dia. Vaig estar treballant amb ells per intentar arreglar l'embolic del famós atemptat de l'imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per fer-li un petit ensurt a Catalunya». Aquesta declaració feta en seu judicial per l'excomissari de la Policia espanyola José Manuel Villarejo, varen ser rebudes amb total apatia pels membres del Tribunal, però han fet sonar totes les alarmes en la societat catalana i d'una manera especialment accentuada en els entorns de les víctimes dels atacs gihadistes del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.
El terrorisme és una xacra que pateixen, en major o menor mesura, la majoria de països del Món. És una guerra a petita escala on les víctimes, la majoria de vegades no són combatents, sinó població civil desarmada i aliena al conflicte.
El dolor provocat per les accions terroristes és únicament responsabilitat dels qui preparen i executen els atacs.
En el cas de l'Estat espanyol, s'han registrat accions terroristes per part de l'organització basca ETA, per part de l'organització paramilitar GAL, vinculada al PSOE i als aparells de l'Estat i, més recentment s'han registrat atemptats gihadistes, vinculats indirectament a les grans organitzacions internacionals com Al Qaeda i Estat Islàmic.
Hi ha qui posa en dubte les revelacions de Villarejo, però allò que és cert, allò que està demostrat i allò que és innegable és que l'Estat espanyol i alguns dels seus màxims representants, han mentit, manipulat i intentat utilitzar pels seus interessos espuris, algunes de les accions terroristes més mortals.
Vet aquí alguns exemples.
GAL
Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL va ser una organització paramilitar i parapolicial espanyola que va practicar el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat en territori dels estats espanyol i francès durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González. El president sempre va negar la seva relació amb l'organització terrorista.
Atemptat d'Hipercor
L'atemptat a l'Hipercor de Barcelona va ser l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987. Va provocar la mort de 21 persones i 45 varen resultar ferides.
En el darrer número del butlletí d'ETA, Zutabe, de l'abril de 2018 i un mes abans de l'anunci de la seva dissolució, l'organització va fer un esment especial a l'atemptat d'Hipercor i el va qualificar com el seu «major error i desgràcia», encara que recordava que els responsables policials i governamental varen prendre la decisió de no desallotjar l'edifici».
11M a Madrid
L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al Qaida. En l'atac varen morir 191 persones i unes 1700 varen resultar ferides de diversa consideració.
Esta demostrat que tot i que el Govern espanyol sabia des del primer moment qui eren els principals sospitosos, va culpar ETA de l'atac, i va pressionar perquè l'ONU aprovàs la resolució 1530, mencionant ETA com a autora de l'atemptat. Així mateix, el president del Govern espanyol de l'època, José Maria Aznar va telefonar personalment a la majoria de directors dels principals mitjans de comunicació per pressionar-los perquè avalassin les mentides del Govern i d'una part dels aparells de l'Estat.
17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils
El 17 d'agost de 2017, gihadistes preparats per l'imam Abdelbaki Es-Satty, que al seu torn era col·laborador dels serveis secrets espanyols, varen assassinar tretze persones a La Rambla de Barcelona, una altra durant el trajecte de fugida de l'assassí i una altra a Cambrils. A més a més, durant aquells atacs hi va haver un centenar de persones ferides a Barcelona i sis a Cambrils. Els autors directes d’aquesta matança, varen morir i alguns companys seus havien mort abans en l'explosió a una casa d'Alcanar. En aquest cas falta resoldre moltes incògnites. DE moment ni el poder polític, ni el poder judicial ni el policial de l'Estat espanyol ha volgut esclarir els fets.