El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a pagar més de 8.000 euros als jutges i magistrats de Catalunya que varen patir una violació de la seva intimitat pels informes policials que es varen elaborar i filtrar a la premsa el 2014 després d'emetre un manifest on es posicionaven a favor del dret a decidir.
Així, el TEDH ha conclòs que hi va haver una violació de l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), que consagra el dret a la intimitat, i ha condemnat Espanya a indemnitzar els vint demandants amb 4.200 euros en concepte de danys morals i 3.993 per despeses i costes.
Aquesta vintena de jutges i magistrats va anar a la cort d'Estrasburg a l'abril del 2017 per a denunciar fets que es remunten al febrer del 2014, quan amb 13 companys exercents més també a Catalunya varen rubricar un manifest on defensaven el dret a decidir. Un mes després, va aparèixer publicada a mitjans de comunicació informació personal, fotografies incloses, dels signants.
Es va iniciar una investigació al Jutjat d'Instrucció Número 15 de Madrid que va resoldre que els fets constituïen un delicte però que no hi havia prou indicis per atribuir-lo a ningú, per la qual cosa va arxivar el cas. Els afectats es varen queixar llavors a l'Agència de Protecció de Dades assenyalant el Ministeri d'Interior, un altre procediment infructuós però que via recurs va saltar a l'Audiència Nacional espanyola, on «aparentment continua pendent», segons el TEDH.
Llavors varen acudir al TEDH per presumptes violacions dels seus drets a la intimitat, la llibertat d'expressió i un judici just, acusant la policia de recopilar informació seva sense cap justificació legal i de filtrar-la a la premsa, i denunciant que s'havien emprès accions disciplinàries contra ells per expressar les seves opinions mentre que no s'havia fet una investigació en profunditat sobre els fets.
La «mera existència» dels dossiers, una violació
El TEDH ha donat la raó als demandants establint que «la mera existència d'aquests informes policials ha estat una violació de l'article 8», ja que «no hi havia cap provisió legal que autoritzés la compilació dels dossiers esmentats sense cap connexió delictiva».
«Els informes contenien dades personals, fotografies i certa informació professional, parcialment extreta de bases policials, i, en alguns casos, opinions polítiques», ha detallat.
Pel que fa a la filtració a la premsa, el TEDH ha recordat que durant les indagacions internes no es va refutar que part de la informació procedís de bases policials, si bé ha criticat que les investigacions fetes a l'Estat espanyol no varen ser tan exhaustives que degueren perquè no es va prendre declaració al cap de la Policia de Barcelona en aquella època, un testimoni que considera clau.