El 10 de maig passat, es va rebutjar al Ple del Senat espanyol la consideració d'una iniciativa legislativa que pretenia modificar el Codi Penal per a introduir el principi de legalitat des d'una perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans.
Aquesta iniciativa pretenia remoure un dels obstacles principals que invoquen reiteradament els jutjats i tribunals espanyols per a investigar i enjudiciar els crims franquistes, el principi de legalitat. Aquest principi està recollit en diferents tractats i convenis internacionals subscrits i ratificats per l'Estat espanyol, entre d'altres al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i al Conveni Europeu de Drets Humans.
Per a CEAQUA, Amnistia Internacional i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans – Irídia, es tracta d'un pas més per a blocar la investigació i enjudiciament dels crims franquistes.
Aquest rebuig a facilitar la investigació judicial al Senat espanyol coincideix amb la notificació el 9 de maig, de la inadmissió, i consegüentment arxiu, de la segona querella presentada des de l'entrada en vigor de la nova Llei de Memòria Democràtica (l'octubre de 2022). La querella, presentada als jutjats de Pamplona, per les tortures que María Concepción Edo Gil va rebre després de la seva detenció el 1973 per repartir octavetes d'un sindicat.
La inadmissió de la querella de María Concepción Edo Gil ressaltava la importància de la iniciativa legislativa portada al Senat espanyol com una eina efectiva per a lluitar contra la impunitat dels crims del franquisme, encara vigent a l'Estat espanyol, garantint la investigació dels fets.
La presa en consideració va ser rebutjada com a conseqüència del vot en contra del PSOE que, en aquesta matèria, es va alinear amb la posició mantenguda, entre d'altres, pel PP, VOX i Ciutadans, cosa que impedeix que continuï la tramitació parlamentària. Ja al mes de març del 2022, aquesta iniciativa va ser rebutjada al Congrés espanyol, també amb el vot en contra del PSOE.
Al Senat espanyol han donat suport a la iniciativa un ampli i divers conjunt de forces parlamentàries territorials que varen votar a favor: Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Nacionalista Basc, Junts per Catalunya, Agrupació d'Electors Teruel Existe, Euskal Herria Bildu, Més Madrid, MÉS per Mallorca i Compromís. A aquesta mateixa iniciativa també li varen donar suport al Congrés dels Diputats, el març de 2022, les forces parlamentàries que actualment no tenen representació al Senat: la CUP, Unides Podem i el BNG.
El PSOE considera que, amb l'actual Llei de Memòria Democràtica, els drets de les víctimes que varen patir violacions greus de Drets Humans durant la dictadura franquista i la Transició, i dels seus familiars, estan reconeguts i materialitzats. No obstant això, des de CEAQUA, Amnistia Internacional i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans – Irídia valoren que «això no és així». El dret a la justícia continua sent negat pels jutjats i els tribunals de l'Estat espanyol. Les organitzacions manifesten que després de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica continuen existint els mateixos obstacles legislatius que demostren «la poca voluntat i compromís polític» per a assegurar i protegir el dret a la veritat, justícia, la reparació i les garanties de no repetició a l'Estat espanyol. «N'és una prova les dues darreres resolucions d'arxiu dictades per diferents Jutjats espanyols en relació amb la interposició de querelles criminals en què es denunciaven crims franquistes constitutius de crims contra la humanitat», remarquen.
En definitiva, aquesta setmana al Senat espanyol, el PSOE amb el seu vot en contra reforça aquest tipus de resolucions judicials que tan severament han estat censurades des del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, «mantenint i sostenint polítiques d'impunitat que deixen al més absolut desemparament i oblit, una vegada més, les víctimes de la dictadura franquista i la Transició».