Sumar ha creat un Grup Executiu que funcionarà de manera provisional fins a la celebració de la seva assemblea a la primavera de 2024, format per membres del partit de Yolanda Díaz, d'IU, Más Madrid, Más País, Verds Equo o els Comuns.
No obstant això, en aquest òrgan no figura cap càrrec de Podemos i tampoc hi ha representants de diverses formacions polítiques plurinacionals de l'actual coalició com MÉS per Mallorca, Compromís o la Chunta.
Segons ha informat aquest dissabte Sumar en un comunicat, el nomenament del grup promotor és un pas més en la construcció del projecte polític de la vicepresidenta segona, que pilotarà el procés fins que es voti en l'assemblea l'òrgan de direcció definitiu.
Destaquen entre els perfils reclutats per Díaz per a aquesta executiva provisional figures del seu nucli dur com el portaveu de la formació i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i l'exdirector de gabinet de Díaz en el Ministeri de Treball, la portaveu en el Congrés, Marta Lois, i coordinador executiu de Sumar, Josep Vendrell.
A ells se sumen la també líder de Más Madrid i ministra de Sanitat, Mónica García, la titular de Joventut i Infància i dirigent d'IU, Sira Rego, el líder de Més País, Íñigo Errejón, l'eurodiputada i coordinadora del programa electoral de Sumar, Maria Eugenia Rodríguez Palop, el portaveu parlamentari d'IU i secretari general del PCE, Enrique Santiago, o el coportaveu de Verds Equo, Florent Marcellesi.
Altres noms d'aquesta direcció provisional són la portaveu de feminismes i drets LGTBi de Sumar, Elizabeth Duval; i el dirigent d'En Comú Podem secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello.
Així mateix, el Grup Executiu ha decidit nomenar a Josep Vendrell com a coordinador executiu de Sumar; a Íñigo Errejón, com a coordinador de la ponència política al costat de Marta Lois; i al diputat Lander Martínez, com a coordinador de la ponència organitzativa al costat de secretària tècnica del grup de Cures a Sumar, Paula Moreno.
A Sumar són conscients que la construcció orgànica del projecte polític «té una sèrie de fases» i han remarcat que «cal donar temps per a la reflexió» a les forces polítiques que no estan ara en el grup, de cara a la seva incorporació més endavant.
També hi ha veus en la coalició que remarquen que hi ha partits «més bolcats» a l'hora formar part del desplegament orgànic de Sumar mentre que unes altres «se cenyeixen a l'aliança electoral».
Per exemple, aquesta setmana Compromís emfatitzava que és una força autònoma, la marca de la qual és la referència en aquest territori, i manté una relació «d'horitzontalitat» amb Sumar.
Mentrestant, Podemos manté una sèrie de desacords amb Sumar des de les negociacions per a la coalició al 23J i ha protagonitzat diversos xocs amb la formació de Díaz, sobretot després de quedar-se fora del Govern.
Podemos va aprovar el mes passat el seu nou full de ruta que proclama que no es dissoldran a Sumar, que les futures aliances electorals estaran condicionades a primàries sense vetos i defensen la seva autonomia en el Congrés, en apuntar que els seus vots a la cambra «no es regalen i hauran de negociar-se».
Rearmament ideològic
El document polític que redactarà aquest Executiu provisional estarà orientat a realitzar «una anàlisi estratègica de la situació actual i les seves possibilitats» per a dotar a Sumar d'un «rearmament ideològic», sempre respectant «l'autonomia de les forces territorials» que formen la coalició.
Així, la formació de Yolanda Díaz ha incidit en la importància de definir-se no «per allò» a què s'oposa, sinó «per quin futur proposen», així com a superar «la crisi d'imaginació política» de les «forces democràtiques i igualitaristes en el món».
«Sumar assumeix la necessitat d'un rearmament ideològic que passi per postular i defensar un horitzó concret i desitjable de justícia social, equilibri amb la Terra i el gaudi de la llibertat compartida. Un horitzó que guiï una política de transició envers la millora de la vida», han assegurat.
Les prioritats organitzatives del partit passen per «convertir el cabal de suport polític» rebut el passat 23 de juliol en una «força organitzada» inserida en el territori social i al mateix temps «motor de llaços comunitaris i generació d'una subjectivitat política alternativa, que prefiguri el món que desitgem».
Els estatuts de Sumar contemplen l'afiliació a la formació (sense tancar en aquest text la porta a la doble militància) i una futura executiva, denominada Mesa de Coordinació, que estaria formada per entre tres i deu persones.