Brian Currin advoca per a accelerar «la reintegració» de presos d'ETA, per la seva «correlació directa» amb la convivència

L'advocat sud-africà i mediador en conflictes basc, Brian Currin, ha advocat per accelerar el procés de reintegració dels presos d'ETA, ja que hi ha «una correlació directa entre reinserció i convivència al País Basc».

Currin, que no ha pogut assistir a la Conferència 'Pau. Resolució. Convivència' organitzada per la xarxa ciutadana Sare en el seu desè aniversari a Sant Sebastià, com estava previst, per motius personals, ha reflexionat en un vídeo visionat en l'esdeveniment sobre l'«alliberament de presos polítics», un tema «polèmic i emotiu», i ha valorat «l'evolució i canvi totalment inspiradors» del País Basc en els últims anys.

A aquest fòrum han assistit representants polítics com el parlamentari del PNB Xabier Barandiaran, el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, el representant d'EH Bildu, Juan Karlos Izagirre, entre altres; representants sindicals com Txomin Lasa d'ELA; Joseba Azkarraga de Sare; el director de la Càtedra Unesco de Drets Humans i Poders Públics de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Jon Mirena Landa; Laura Pego de l'Institut Basc de Criminologia; la republicana irlandesa Martina Anderson, exmembre de l'Assemblea Legislativa d'Irlanda del Nord, o l'exprés d'ETA José Antonio López Ruiz 'Kubati', entre altres.

Currin ha subratllat que el procés de pau «en marxa» a Euskadi requereix «d'una gestió minuciosa d'un llegat de conflicte violent que és extremadament dolorós i difícil», en el qual no s'ha d'oblidar a les víctimes de les violències, «siguin d'ETA siguin de violacions de Drets Humans perpetrades per l'Estat».

Segons Currin, «les víctimes han de sentir un profund nivell d'empatia de la societat i el reconeixement del seu sofriment». Així, l'advocat ha assenyalat que el Govern basc «tal vegada hauria de considerar la possibilitat de declarar un dia festiu especial anualment per a reflexionar sobre els llegats del passat, recordar a les víctimes que van morir i van sofrir i per a celebrar les mesures de reconciliació que ja s'han adoptat i comprometre's amb noves mesures de reconciliació que s'adoptaran», però «només tindrà èxit si es fa amb un esperit de coexistència».

D'altra banda, Currin ha aplaudit «els passos donats» per a acabar amb la «cruel eina de la política de dispersió i distanciament» aplicada als presos d'ETA, així com «els relacionats amb l'empresonament continuat de presos que fa molt temps que estan tancats», en al·lusió sense citar-la a la recent reforma legal que permet convalidar els compliments de condemna fora d'Espanya, que «són conseqüència directa de les mobilitzacions de la societat civil i de la cooperació entre partits polítics i governs».

A judici de l'advocat, el «desafiament simultani» que suposa «la reintegració dels presos a la societat» serà «també un projecte col·laboratiu entre la societat civil, partits polítics i Govern Basc». Després de recordar que, segons l'ONU, «la reintegració dels presoners és crucial en un context de consolidació de la pau, ja que contribueix a l'estabilitat social, reconciliació i prevenció de futurs conflictes».

Currin ha destacat els «avanços reeixits», però també els «obstacles i desafiaments en matèria de reintegració», com ara la «lentitud del procés, un problema que cal resoldre», perquè «hi ha una correlació directa entre reinserció i convivència al País Basc».

Així, Currin ha advocat per «adaptar» la política penitenciària i el procés de reinserció «a la nova realitat de pau, estabilitat i democràcia», de manera que siguin «eines per a la reconstrucció, convivència i reconciliació». Després de destacar «els passos que els presos estan donant en aquest camí de reconciliació i reintegració social», Currin els ha encoratjat a «continuar», sent «agents actius en la curació de les ferides de les víctimes de la violència i de la societat en el seu conjunt».

«Tota la societat ha de participar en aquest desafiament», perquè «les conseqüències d'anys de violència i conflicte no continuïn sent un dolorós botó intacte, amb el potencial de propagar la seva infecció per tot el País Basc», ha assegurat Currin. Per a l'advocat això es pot aconseguir si partits polítics, governs, societat civil i grups socials «col·laboren i treballen vigorosament en les seves solucions conjuntes».

Per part seva, Anderson ha aplaudit la recent reforma de llei que pot convalidar les penes dels condemnats a l'estranger i els presos d'ETA, que «afectarà 40 de 120 presos polítics bascos», encara que «la veritable reconciliació requereix alguna cosa més que canvis legals». En aquest sentit, ha assenyalat que «al País Basc, com a Irlanda, hi ha diferents relats sobre el passat i molt dolor acumulat». Al seu judici, «aquestes experiències no haurien de limitar les oportunitats d'aconseguir un futur millor i més brillant». «Les nostres lluites formen part d'un procés inherent de canvi que busca la reconciliació, la igualtat i la justícia», ha defensat.

Després de reconèixer que «el camí cap a la pau no és fàcil, però és possible», Anderson ha recordat que «no existeix el monopoli del sofriment» i «el camí de la reconciliació, reparació i respecte mutu és un gran desafiament» en el qual cal «comprendre el dolor, el sofriment i la pena».

A més, ha recordat que l'«excarceració de presos va ser especialment dura a Irlanda sobretot per als qui van perdre els seus éssers estimats», però s'ha de «reconèixer l'aportació» d'aquests exreclusos en la «construcció i manteniment de la pau després de la seva excarceració».

En aquest context, Anderson ha defensat mesures «inclusives» per a aquest col·lectiu, que incloguin «abordar les conseqüències físiques i psicològiques d'un empresonament prolongat en molt dures condicions» i crear «estructures de suport tant per a expressos com per a les seves famílies».

Així mateix, ha reivindicat que el «dret dels expressos a tornar a les seves llars i reconstruir les seves famílies ha de ser focus de qualsevol procés de pau» i tota «pau justa i duradora requereix abordar les ferides profundes causades pel conflicte». «La reconciliació no és només una necessitat política, és un imperatiu moral», ha assenyalat Anderson, per a afegir que «és una carretera de doble circulació que cal recórrer amb respecte i comprensió».