Magistrats jubilats del Tribunal Suprem, fiscals anticorrupció retirats i diversos intel·lectuals han presentat una querella conjunta contra Juan Carlos I davant la Sala Penal del Suprem per cinc delictes fiscals contra la Hisenda Pública.
A la querella, que ha avançat 'El País', assenyalen que aquests cinc delictes fiscals que atribueixen al Borbó entre el 2014 i el 2018 no haurien prescrit, alhora que incideixen que la Fiscalia va informar Juan Carlos I que se li havia obert una investigació per l'existència d'infraccions tributàries.
Els querellants sol·liciten la declaració de Juan Carlos I i que compareguin com a testimonis persones físiques, com el seu familiar Álvaro de Orleans Borbó, Arturo Fasana i Dante Canónica, i representants legals de les entitats societàries que apareixen al text.
«El Ministeri Fiscal quan comunica a un investigat l'obertura d'unes diligències d'investigació en què hi ha dades d'activitats irregulars amb rellevància tributària, mai no pot tenir un coneixement detallat de les dades que avalen una possible infracció tributària perquè es tracta d'una informació de la qual només en pot tenir coneixement l'Agència Tributària una vegada conclòs l'expedient sancionador que tanca el pas a la possibilitat d'una regularització», es llegeix al text.
Així, entenen els querellants que «els efectes de la regularització de la situació tributària (...) s'han aplicat indegudament» perquè «no concorren els requisits legals previstos perquè es pugui aplicar l'excusa absolutòria que comporta una regularització correcta».
La querella recorda que en haver utilitzat l'emèrit fundacions (Zagatka i Lucum) amb seus a Liechtenstein i a Suïssa, s'entén que es va armar un entramat per a amagar o dificultar la determinació de la quantia defraudada, i per això s'està davant la modalitat agreujada del delicte que estableix penes de 2 a 6 anys de presó per cada delicte i ubica la prescripció als 10 anys.
Els querellants, la representació legal dels quals ostenta l'exmagistrat i ara advocat José Antonio Martín Pallín i el lletrat Eduardo Ranz, fan un repàs de les investigacions realitzades per la Fiscalia Anticorrupció sobre el Borbó que varen acabar sent elevades a la Fiscalia del Suprem el novembre del 2020.
Així, recorden que es va indagar en el suposat ús de targetes de crèdit vinculades a fons de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause per part de l'emèrit i algun dels seus néts, en el suposat cobrament de comissions il·legals a les obres de l'AVE a La Meca, en la disposició per Juan Carlos I de doblers de l'empresari mexicà, i en l'existència de societats en paradisos fiscals.
Els lletrats recalquen que la Fiscalia va notificar a l'emèrit en dues ocasions el 2020 que estava sent investigat per possibles delictes contra la Hisenda Pública i que Juan Carlos I va realitzar tot seguit dues regularitzacions fiscals: una de 678.393,72 euros el desembre del 2020 i una altra de 4.395.901,96 euros al febrer de 2021 (incloent-hi 871.851,24 euros d'interessos de demora i recàrrecs).
Igualtat davant la llei
Els querellants assenyalen que fan aquest pas moguts per la defensa de l'interès general en entendre que hi ha delictes contra la Hisenda Pública que «vulneren no només els preceptes del Codi Penal (...) sinó també els principis d'igualtat i de solidaritat, a més d'obligacions legals i ètiques exigibles especialment a aquelles persones que ostenten càrrecs públics de rellevància constitucional, en aquest cas la Prefectura de l'Estat».
«Sigui quin sigui el resultat del present escrit, els querellants només tenim el propòsit de potenciar el valor superior de la justícia, els principis generals de l'Estat de dret i, en aquest cas, la igualtat davant la llei», defensen.
La querella contra Juan Carlos I s'interposa, a més d'en nom de Martín Pallín i de Ranz, per Carlos Jiménez Villarejo, José María Mena Álvarez, Javier Pérez Royo, Miguel Mora Díaz, Josep Ramoneda Molins, Blanca Rodríguez Ruiz, Joaquín Pablo Urías Martínez, Santiago Alba Rico, Pilar del Río Sánchez i Clemente Auger Liñán.