La nova Llei orgànica 5/2024, del dret de defensa, permet, per primer cop, fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat espanyol i que tots els tribunals arreu del territori hagin d'oferir un intèrpret o traductor de català als intervinents si això contribueix a garantir-los el dret de defensa. Aquests canvis són fruit de la feina de la Plataforma per la Llengua, que es felicita per aquest avenç tan important. La llei ha entrat en vigor aquest dimecres, 4 de desembre.
A la pràctica, amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies superiors, d'àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional espanyola, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tindran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua. La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l'Estat espanyol tengui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. El tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor.
En concret, gràcies a la feina de l'entitat, la llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles i publicada aquest dijous 14 de novembre al BOE ha acabat incorporant dues esmenes per a garantir els drets lingüístics en l'àmbit de la justícia. D'una banda, a l'article 10 s'ha afegit un apartat en relació amb els drets dels titulars del dret de defensa (les parts d'un procediment) i, d'altra banda, s'hi ha inclòs un article sencer, l'onzè, que vincula el dret de defensa a la llengua i fixa el dret a intèrpret o traductor.
El redactat de les dues esmenes a la llei
Pel que fa a l'article 10, un nou apartat d estableix que, «en els processos davant d'òrgans amb jurisdicció a tot l'Estat», els titulars del dret de defensa tenen el dret «d'utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en què resideixen o on hagin iniciat les actuacions judicials, així com de rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions». Això inclou el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els Jutjats Centrals d'Instrucció, els Jutjats Centrals Penals i altres òrgans judicials centrals. Gràcies a aquest afegitó, els implicats en un procés judicial podran relacionar-s'hi i expressar-s'hi en català sempre que resideixin a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, o que el procediment legal s'hagi iniciat en algun d'aquests territoris.
En relació amb l'article onzè, la llei orgànica preveu que qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) pugui expressar-s'hi en català o en la llengua que asseguri millor la seva defensa. En aquest cas, el dret s'estén a tots i cadascun dels tribunals de l'Estat espanyol (per exemple, al jutjat número 3 de civil de Sevilla) i inclou no només les llengües oficials, sinó també qualsevol altra llengua utilitzada per la persona afectada. El redactat concret de l'article és el següent: «Si l'ús d'una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l'exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal posarà a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d'interpretació i/o traducció».
Tot i que podria semblar que amb aquest article n'hi ha prou, perquè és més ambiciós que l'apartat d, condiciona l'ús del català al fet que «contribueixi» a la defensa, i un jutge podria considerar que el nivell de castellà de l'intervinent és suficient per poder intervenir en aquesta llengua. És per això que, per a la Plataforma per la Llengua, calia incorporar també un apartat específic que garantís que la intervenció als tribunals d'abast estatal es pogués fer en català sense haver de justificar res. És el cas de l'apartat d de l'article 10, que també s'ha aconseguit incloure en el redactat de la llei.