El jutjat penal 1 de Tarragona ha denegat l'aplicació de la llei d'amnistia al periodista Carles Herèdia i a una altra persona encausada per atemptat contra l'autoritat i lesions durant una protesta contra Vox a Valls (Tarragona) en considerar que els fets «no tenen res a veure» amb el procés independentista.
Els fets es van produir el 7 de febrer del 2021, durant la campanya electoral de les eleccions catalanes, tot i que la detenció no es va produir fins al juliol i va quedar en llibertat en espera de judici, que encara no té data.
La interlocutòria consultada per Europa Press, contra la qual no es pot presentar el recurs, argumenta que en els escrits d’acusació no es fa referència a «cap element, acte, fet o comportament que es trobi mínimament relacionat amb l’anomenat procés independentista».
El jutge considera que els fets es refereixen a «un acte de naturalesa política» emmarcat en les eleccions autonòmiques.
Els Mossos d’Esquadra van assegurar aleshores que Herèdia era «darrere una pancarta amb un bastó de fusta, sense anar identificat com a periodista, va pegar un agent de la Brigada Mòbil (Brimo) i va participar en els aldarulls posteriors».
Herèdia ha negat que es produïssin els fets tal com va descriure la policia i, tot i que ha admès que podien esperar aquesta decisió del tribunal, no és el que consideren «just».
Segons ell, ja van assenyalar les suposades carències de la llei d’amnistia en preveure que no cobriria mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, entre d’altres, i ha apuntat que «cada jutge ha tingut llibertat per decidir».
«Tenim clar que hi continuaran havent represaliats mentre hi continuï havent mobilitzacions per assolir l’objectiu d’alliberar-nos de l’Estat espanyol, però no ens farà allunyar-nos de l’objectiu», ha valorat.
El grup de suport Carles Absolució i les organitzacions l’Alt Camp no Té Por i Alerta Solidària han publicat un comunicat en què denuncien «l’aplicació arbitrària de la llei d’amnistia, que ha servit per a desmobilitzar els carrers i enganyar la població amb una amnistia que no afecta la totalitat dels represaliats». «Per moltes paraules boniques, les estructures de l’estat espanyol aprofiten qualsevol escletxa per a denegar les peticions d’amnistia, seguint la dinàmica repressiva contra l’independentisme català i els moviments socials», sentencien.