L’any 1983, probablement, queda en el record dels ciutadans com el de la intervenció judicial de Rumasa, tot i que l’autèntica protagonista d’aquells dies fou la Llei d’interrupció de l’embaràs. De cap a cap. Amb la impaciència de qui governa per primer pic en la història, el Partit Socialista matinà molt en aquell nou any. Era un 3 de gener quan l’aleshores ministre de Sanitat, el desaparegut Ernest Lluc, anunciava la intenció de promoure la llei. El 30 de novembre del mateix any, les Corts espanyoles aprovaven l’esmentada normativa. Entre la primera data i la segona, però, passaren onze mesos que estremiren l’opinió pública estatal. Ahir, com avui, es formà un eix antiavortista del qual n’eren membres l’Església Catòlica i la dreta política. Juntament, és clar, amb les plataformes de metges i ginecòlegs acòlits que confeccionaren per a l’ocasió.
"La història va per onades", explica Neus Santaner. "Per això, els protagonistes d’ahir són els d’avui". Com si es tractàs d’Atrapat en el temps, tornaran les imatges de feministes i de pro vida enfrontant-se al carrer. "I allò més sorprenent –i que no ha canviat des dels 80– és que els religiosos són els que menys pinten en la maternitat!", exclama Santaner. Per contra, les dones, "autèntiques protagonistes", encara no són consultades, diu la sindicalista d’STEI-i. "26 anys, han passat, 26. I encara estam igual", hi insisteix. Helena Herrera, secretària general de la CGT a les Illes, també mira aquest revival amb escepticisme. "És una repetició més, però allò més greu és que els seus arguments continuen sent els mateixos: defensar des de la jerarquia eclesiàstica l’intent de controlar el nostre cos". Amb aquesta anàlisi coincideix Esperança Bosch, vicepresidenta del Lobby de Dones. "L’Església –o la cúpula– pretén dir-nos què hem de fer". I és preocupant?
"Sí, però no per nosaltres, les dones, sinó per ells mateixos", explica Bosch. "Són ells els que es mantenen en coordenades dels anys 80, els que no han tingut la plasticitat necessària per evolucionar el pensament". I torna a carregar contra els eclesiàstics: "Tot i que es vesteixin de faldons, viuen en aquest món", remarca, per tant: "Com és que no veuen la realitat?". Esperança Bosch sap del que parla. "Abans pensava que Déu era bondat però d’això ja en fa tants d’anys...". Perquè l’Església afirma predicar bondat, "però no es correspon amb la pràctica", conclou, resignada. Marta Fernández Morales, membre del seminari Dones i Lletres, tan sols era una nina quan succeí el primer acte d’aquesta representació. "Totes les dones, d’ençà de la llei, hem heretat aquest dret", assegura Fernández.
La qüestió és, però, si hi haurà relleu generacional per defensar, avui en dia, la conquesta de l’avortament. Si s’observen les manifestacions del 8 de març passat, les conclusions a extreure són dues: primera, la participació fou mínima; segona (i més preocupant), les manifestants eren dones de més de 40 anys, antigues militants del feminisme dels anys 80. Per tant, sembla raonable assumir que les joves d’avui –hereves de la lluita dels nostres pares i mares– no hi veuen motius per combatre. Marta Fernández troba molt difícil que el Govern de José Luis Rodriguez Zapatero es faci enrere en la reforma de la llei. "Només amb un retorn del PP ho veuria possible", confessa. Tanmateix, la dreta ja ha començat a mobilitzar-se, mentre que l’esquerra es manté en espera. "Aquest és el gran drama", descriu Fernández, "la dreta s’organitza tot d’una, mentre que a la progressia li costa un munt".
Setmana pro vida
Avui comença la Setmana estatal pro vida, organitzada pel col·lectiu Dret a viure i fes-te sentir, en connivència amb la Conferència Episcopal. Una setmana d’actes que conclourà amb una gran marxa per Madrid a fi de rebutjar la reforma de la llei. Tornaran, idò, les sotanes als carrers de Madrid. Tal com ja ho feren contra el matrimoni (i l’amor) entre persones del mateix sexe. Tal com ho feren contra la laïcitat a l’escola. Una mobilització molt hipòcrita, segons Esperança Bosch. "Quantes de les famílies que veurem [manifestant-se aquest diumenge] tindran alguna membre que hagi avortat?". La resposta és "milers".
El papa i els preservatius
Aquesta hipocresia encara s’aguditza més "en veure la posició oficial de l’Església contra els preservatius". Ara bé, Bosch assegura de nou que el problema de no utilitzar el condó és seu: "Si no el volen fer servir, seran ells els que es contagiaran d’alguna malaltia!". El problema, però, és que la influència de l’Església Catòlica creix a les zones en les quals, precisament, és més gran la xacra de la sida, com ara a l’Àfrica i als països asiàtics. Margalida Capellà, de l’Associació Memòria Històrica, també alerta de la influència eclesiàstica. "No només tenen ara més força que en els anys 80", adverteix, "sinó que, a més a més, el Govern del PSOE li ha donat un estatus privilegiat que resulta intolerable en un estat aconfessional".
De tota manera, n’hi ha de més optimistes. Helena Herrera, per exemple, creu que la iniciativa de reforma és "irreversible" i diu, convençuda, que, si cal, ella serà la primera a sortir al carrer, com ara fa dues dècades. I si bé els protagonistes són pràcticament els mateixos, també n’hi ha que han canviat de barricada. El locutor de la Cadena Cope Federico Jiménez Losantos n’és un. Les paraules se les endú el vent, diu la saviesa popular, però allò que s’escriu resisteix el pas del temps. Les línies següents són un extracte de la seva columna a Diario 16, amb data de 4 de novembre de 1983: "El ginecòleg valencià Pedro Enguix és a la presó per practicar avortaments, amb totes les garanties mèdiques, a totes les dones que li ho demanaren. A mi, com a partidari de la despenalització de l’avortament, o més exactament, que les dones i els homes puguin disposar lliurement del seu propi cos, la notícia em va semblar terrible". [En castellà a l’original].