Tomeu diu que és ciutadà, però li deu revenir també la nissaga consellera perquè és capaç de viure molt intensament els camps i les vinyes.
Sempre heu viscut a Estellencs?
Som ciutadà, però vaig descobrir aquests paisatges i vaig voler viure-hi per sempre. Primer vàrem dur un restaurant, després vaig fer de marger i de jardiner i finalment obrírem un centre d'agroturisme. D'infant ja m'agradava el camp i, quan anava a Consell, no deixava de córrer per les vinyes. Record aquelles veremes amb portadores, quan te tiraven rem fins que et deixaven xop.
Per ventura per això començàreu a fer vi?
M'agrada el vi. De petit ajudava mon pare a omplir botelles a l'hotel Corona del Terreno. Em feia il·lusió tenir-ne una mostra de les meves vinyes. A la fi un dia vaig tenir l'oportunitat de sembrar a Estellencs, quan un propietari no sabia què fer amb la seva terra. Em demanà què podia fer en aquell tros de terra i jo li vaig contestar que podria sembrar una vinya, que ell fes la inversió i jo m'encarregaria de la feina. Vàrem elaborar vi i va agradar. D'aquesta manera vaig començar a agafar parcel·les.
En feis molts de litres?
La idea va ser fer vi per a nosaltres mateixos, però la cosa va augmentar una mica i ara en feim uns 6.000 litres. Duc una hectàrea i 200 m2 de vinya distribuïts en 10 parcel·les. Ara bé, tan sols 250 parres en uns 500 m2 són meves i són molt petites.
Deu ser complicat treballar a trossos tan petits?
La feina és molt laboriosa. Hi has d'entrar amb la segadora. Surt molta d'herba: corritjola, fenasset, junça... Llavors ho has de segar i llaurar amb el motocultor. També hi surten romaguers i els has de llevar a mà. Hi has de dedicar moltes hores.
On és el vostre celler?
Vàrem fer una casa a Estellencs amb una porxada. Devora hi férem un taller i un soterrani. Per això, l'espai per posar-hi el celler, ja el teníem fet sense fer-ne comptes. Hi tenim 4 dipòsits de 700 litres i 3 més de 1.000 litres. A més, al soterrani hi ha 4 bótes.
Per què la malvasia?
A la malvasia, li va bé estar aquí. Si viatges per les illes mediterrànies, les Canàries o Madeira, veus que l'especialitat de cep a la vorera de la mar és la malvasia. Crec que li agrada la mar. A Cinque Terre, prop de la Spezia, a Lipari, a Còrsega i a Sardenya, ho veus ben clar.
Quines malvasies teniu?
En tinc de tota casta: d'italiana, de Candia i parres procedents de Banyalbufar preparades per Agromillora. També en sembràrem de Can Pico, empeltada sobre peu americà. Ara estic a l'espera del material que ha de venir de la universitat. Tinc finques per sembrar.
Són diferents entre elles aquestes varietats?
Hi ha diferència en la graduació. La de Banyalbufar dóna més graduació, ja que el seu rem és el més bo. La italiana m'agrada perquè aporta unes olors i uns gusts diferents. Té tots els matisos de la malvasia però menys graus. També van bé els "cupatges" i així aconseguesc la graduació que cal. No som partidari de rigideses en l'ús de varietats. El punt creatiu és necessari en un vinater.
Com és el vi de malvasia?
Podríem comparar la malvasia amb un albariño de qualitat, un muscat o un chardonnay, però tanmateix és malvasia. Té unes particularitats especials: fruites de melicotó, de pinya... i, si és un poc vella, més madures. Olor de flor de taronja. És molt aromàtica.
Es fan bons vins a Mallorca?
Es fa un vi molt bo. Basta veure l'acceptació d'aquests vins a les exposicions. A més, hi ha vins amb una bona relació de qualitat i preu. El nivell mitjà és més que admissible i hi ha una gran diversitat. Hi ha negres que em semblen excel·lents: de Binissalem, de Sencelles, de Santa Maria, de Manacor, de Petra... i tan sols el 8% del de qualitat que consumim a Mallorca és fet aquí. Això és trist. És que són cars? Tenim vins per 5 i 6 euros la botella! Tenim una espècie de "riojitis" i sempre cercam un motiu per decantar-nos cap als productes de fora.
Els agrada el vostre vi als clients del centre d'agroturisme?
Els clients se n'enduen caixes de 18 botelles a casa per correu. Saben que faig vi, que som cellerer, i el volen provar. Allò més curiós és que repeteixen.