Massa poc espai per la importància del tema, però la investigació i les declaracions dels entesos que presenta Andreu Mir s'han de tenir molt en compte, perquè l'encerten totalment. Hi afegiré que només un infant que compta amb una família que educa bé i que assisteix a una escola que també educa adequadament, sense contradir-se, pot permetre que les relacions família-escola siguin escasses, cosa que és una contradicció amb una bona educació; per tant, l'exemple és quasi impossible. L'educació familiar és bàsica i l'educació escolar l'ha de continuar, ha de formar i ha de projectar cap al futur els infants, que han de convertir-se en ciutadans i ciutadanes, capaços de millorar el món en què els ha tocat viure. Els infants d'avui hauran de ser educats per refer un món que els han deixat molt malmenat i en el qual no se sap si l'egoisme de les persones adultes els deixarà marge per refer tot el que s'ha destruït.
Les famílies tenen contacte amb l'escola, segons l'edat dels infants; com més petits més contacte, per arribar a no tenir-ne poc, quan fan l'ESO o el Batxillerat. El fet que no hi hagi relació pot ser causat per ambdues parts o per la incompatibilitat d'horaris. Els pares no han tengut ni tenen gaire importància en els consells escolars i s'han cansat que la seva presència no hi fos influent, i el professorat sempre ha temut que les famílies interferissin en qüestions tècniques per a les quals teòricament no estaven preparades. He tengut la sort de treballar bastants anys en un centre on hi havia una bona relació entre gran part de les famílies i l'escola, i, fins i tot, els pares i mares feien tasques de menjador i extraescolars, i aquest centre funcionava a la perfecció. De manera que si es vol resoldre part del fracàs escolar, han de millorar, i molt, les relacions entre la família i l'escola.
Família-escola, binomi essencial