La recent reforma de la llei jordana que regula les relacions familiars no ha satisfet les organitzacions feministes del regne haiximita, que la consideren discriminatòria per permetre els matrimonis amb al·lotes menors i mantenir la decisió del divorci a les mans del marit. Segons el parer d'algunes defensores dels drets de la dona, la reforma de la coneguda com a Llei de l'estatut personal, adoptada pel Gabinet jordà en absència del Parlament i que haurà de ser ratificada per la nova Cambra Baixa després dels comicis del 9 de novembre, és millor que la prèvia, encara que manté llacunes jurídiques i fracassa quan assegura la total igualtat de gènere. "Pensam que la filosofia d'incorporar canvis radicals en la Llei de l'estatut personal per tal de garantir l'equitat absoluta entre homes i dones no ha estat complerta", va dir la subdirectora de la Unió de Dones Jordanes, Nadia Shamruj.
Un dels punts més controvertits d'aquesta nova llei és que permet, tal com ho feia la seva antecessora, els matrimonis amb al·lotes de 15 anys, malgrat establir els 18 anys com a edat mínima per casar-se.
El cap de Justícia Islàmica, Ahmad Hilayel, defensa l'esmentada clàusula amb l'argument que no és una qüestió generalitzada i que aquests matrimonis s'aprovaran només en segons quines circumstàncies. "Hem imposat moltes restriccions referent a això i la nova llei només serà aplicada en casos limitats i una vegada que la junta de jutges de la xaria (llei islàmica) hagi decidit que el matrimoni és necessari", va dir Hilayel. Tanmateix, per a Shamruj i altres activistes feministes, aquestes restriccions no són suficients, ja que el passat mostra com la majoria dels jutges de la xaria aproven el matrimoni amb al·lotes d'entre 15 i 17 anys sense tenir en compte les restriccions.
9.000 casaments de menors
Segons la direcció del Departament de Justícia Islàmica dels 67.455 matrimonis que es van registrar a Jordània el 2008, 9.000 van ser amb al·lotes d'entre 15 i 18 anys, és a dir, un 13,34%. "L'únic cas en què donam suport al matrimoni d'al·lotes de 15 anys és quan l'al·lota en qüestió queda embarassada a causa de relacions il·legals", sosté l'activista feminista Nadia Shamruj. Per altra banda, la prominent integrant a Jordània de l'Institut La Germandat Femenina és Global, Lobna Dowani, també va criticar que aquesta llei continuï autoritzant els matrimonis amb menors d'edat. "L'al·lota de 15 anys és encara una nina i no pot tenir la responsabilitat d'educar una família", va dir.
Divorci
Pel que fa al dret de divorci, la nova norma tampoc no satisfà les exigències dels grups feministes. Fins a l'aprovació de la llei, les dones jordanes tenien dret a divorciar-se gràcies a la julaa, una garantia promulgada fa deu anys que els permetia separar-se en determinades circumstàncies a canvi d'una compensació econòmica al marit. La direcció del Departament de Justícia Islàmica va decidir modificar aquesta clàusula per tal de protegir els infants fruit d'aquesta relació, però la nova llei manté la limitació del dret de les dones a sol·licitar el divorci en casos concrets.
"La nova legislació retira la paraula julaa per protegir els infants de la dona que demana el divorci, que queden marcats per un estigma social associat amb aquest tipus de separació," va dir Hilayel. Les feministes, tanmateix, adverteixen que aquesta llei continua col·locant el poder de vet a les mans dels marits i que només a través de canals alternatius es podrà assegurar que l'home utilitzi la seva autoritat amb justícia. "Creiem que el divorci ha de ser el resultat d'un procés legal dut a terme per jutges i testimonis i no d'una acció unilateral decidida pel marit en absència de l'esposa", va dir Shamruj.
Punts a favor
Davant d'aquestes objeccions, Hilayel va afirmar que la nova legislació facilita el procediment de divorci per a les dones i els garanteix més drets. Malgrat les crítiques, la mateixa Shamruj va reconèixer que aquesta llei conté elements positius que representen una millora substancial respecte a l'anterior com el fet que permet que la parella divorciada vegi els seus fills a casa i no a la comissaria de Policia, com marcava la legislació prèvia.