És inconcebible que hi pugui haver persones que exerceixen la docència i quedin sense saber què fer durant l'hora que han de dedicar a la tutoria; si n'hi ha, crec que són poques, ja que la tutoria, en qualsevol model d'escola, sigui quina sigui la percepció de l'educació i encara que el tipus d'ensenyament que s'apliqui sigui aquell que s'entossudeix a abocar coneixements i més coneixements a les classes a veure si s'omplen els odres, és una de les claus per a una bona organització de l'escola. Encara no s'havia reglamentat l'hora de tutoria quan ja n'hi havia molts que dedicàvem una hora de la setmana a fer una assemblea de classe.
En una assemblea es confeccionava l'ordre del dia dels temes que es tractarien i hi cabien tota casta de propostes: nomenar el delegat o delegada de la classe, subdelegats, responsables de totes les àrees que es creguessin oportunes, resolució de conflictes, debatre posicions contràries, aplicació de sancions, propostes per a l'esplai, resolució de problemes durant les classes en què no hi havia el tutor o tutora, preparació dels temes globals d'escola que s'havien de dur a l'assemblea general, etc. Per tant, s'ha de dir que l'hora de tutoria sempre restava insuficient i a vegades s'havia de robar temps a altres classes. I les tutories individuals s'havien de fer en temps d'esplai, durant les hores complementàries o fora de l'horari escolar.
Quan es va normalitzar la tutoria, només es va haver d'escriure aquest nom al full de l'horari escolar. Fer assemblees de classe per a resoldre tot el que sigui convenient i fer assemblees d'escola amb els delegats i delegades és la millor manera d'organitzar una escola, en la qual s'aprèn a viure democràticament i desapareixen, perquè es resolen, el 90% dels problemes de disciplina.
Organitzar la classe i l'escola