El títol contestaria la pregunta que queda plantejada a l'article d'Andreu Mir d'aquesta mateixa pàgina. Sempre solc escriure tenint en compte els meus escassos coneixements i la meva llarga experiència, i he de manifestar que després d'haver fet classe a un centre privat (encara no existien els concertats) i trobar-me fent classe a l'escola pública, després d'haver aprovat la corresponent oposició, tenia molt clar que les meves filles i el meu fill anirien a centres públics, i mai no me n'he penedit.
A partir d'aquesta experiència d'haver pogut fer classes a Primària als dos tipus d'escola i a Secundària a instituts públics, pens que la gent benestant té la tendència a triar l'escola concertada o privada, i si el nivell de benestar puja encara més, se solen escollir escoles angleses o d'altres tipus d'especialització. Però sempre he tengut molt clar que les privades no tenien un nivell més alt que les públiques. Sempre m'ha fet gràcia que la gent digui que un centre té un nivell superior a un altre; té el nivell del seu alumnat.
Els i les ensenyants d'un centre concertat són semblants als del centre públic: n'hi ha de bons i de no tan bons a ambdues parts, i el fet d'haver passat una oposició no fa que se sigui millor docent, n'estic convençut després d'haver-ne superat dues. El que vaig observar és que molta gent que acudia al centre privat de renom cercava anar amb famílies que també estiguessin ben situades. És a dir, es trien el centres privats perquè ja han seleccionat les companyies que volen per als seus fills. Fins i tot hi havia professions que anaven majoritàriament a aquell centre. Per tant, estic convençut que s'ha de triar un centre que formi i eduqui ciutadans, perquè la tendència és la d'educar persones consumidores i d'aquests centres se n'ha de fugir.
S'ha de triar l'escola que formi i eduqui ciutadans