Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Estudiós de l’obra de Pompeu Fabra i professor de català.
És subdirector de la Revista de Catalunya i ha coordinat el llibre 'La Nova articulació catalana – valenciana – Balear', que ja és a les llibreries de les Balears. El mes d'abril està prevista una presentació a Palma.
- Edicions de la Revista de Catalunya acaba de publicar 'La nova articulació catalana-valenciana- balear', un llibre col·lectiu coordinat per Jordi Manent. La pretensió és «donar un nou impuls i nous enfocaments» de col·laboració entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i la resta de regions dels territoris de parla catalana. Cap on van aquest nou impuls i nou enfocaments?
- «Vol anar cap a dues línies: revisar allò que s’ha fet malament i fer un nou enfocament treballant, fent coses en comú, deixant de banda nomenclatures, i treballar colze a colze i d’igual a igual. És a dir, que cap territori estigui supeditat a cap altre.
- Un fet molt destacable és que compta, per primera vegada a la història, amb les salutacions dels presidents valencià, balear i català. Degué costar molt, no?
- «No va costar gens recollir les declaracions per dos motius: la gent que col·labora en el llibre són properes als presidents en qüestió i, després, també perquè la voluntat del llibre és una obertura mental important».
- Com diu la contraportada del llibre, «l’enfocament d’aquest assaig col·lectiu és postfusterià, alhora que revisionista i autocrític»... és antifusterià?
- Antifusterià mai, que quedi clar. Postfusterià? Sí, perquè revisa el cànon fusterià.
- Al llibre usau la fórmula composta 'llengua catalanovalenciana' per a referir-se al conjunt de les modalitats lingüístiques que parlam valencians, catalans i balears... això també és revisionisme?
- «Aquesta terminologia hi surt, tot i no ser la que se sol utilitzar. No es tracta de revisar-ho i rebatejar-ho tot. Evidentment, en les terres de parla catalana es parla català. Al País Valencià, anomenat valencià, ja que té suficient demografia i història lligada a la nomenclatura i gentilici de valencià. És a dir, una llengua amb dues denominacions: català i valencià. I en el cas de llengua catalanovalenciana jo els utilitzaria en casos molts concrets per evitar secessionisme lingüístic. Fa molt de mal, que en un banc, et separin català i valencià. És més fàcil posar-ho en una mateixa etiqueta ‘catalanovalenciana’ i després, ja dins de l’opció, decidir la modalitat: la catalana o la valenciana».
- Defugiu de l'expressió 'Països Catalans'...
- «Si aquest assaig hagués estat enfocat a utilitzar Països Catalans (amb la mentalitat de només parlar de llengua, cultura i país) segurament Ximo Puig no s’hi hagués afegit i no sé si Francina Armengol. S’hi parla en un article en concret. Portem 55 anys utilitzant un terme que provoca rebuig al País Valencià i a les Illes, no té lògica apostar per aquesta nomenclatura si volem construir una cohesió entre les tres comunitats. Es proposa deixar d’utilitzar aquest terme i cercar-ne d’altres».
- Les col·laboracions del llibre són de 23 autors catalans, valencians i balears, amb una participació nord-catalana. Quines destacaries?
- «Són vint-i-tres col·laboradors: periodistes, economistes, politòlegs, lingüistes, historiadors i els tres presidents. Tots són destacables. Personalment, alguns que m’han impactat són els articles de: Pere Antoni Pons (a les Illes), Agustí Colomines, Vicenç Villatoro, Esteve Valls...»
«A diferència dels volums fusterians, prenyats d’una ideologia excessiva i sovint embafadora, i on el pes del contingut requeia gairebé sempre en els conceptes de nació, llengua i cultura, La nova articulació catalana-valenciana-balear pretén donar una panoràmica completa de les principals temàtiques i problemàtiques que afecten els ciutadans balears, valencians i catalans».
- Quines són aquestes principals temàtiques?
- «En primer lloc hem d’entrar en una nova etapa de deixar enrere suspicàcies i desconfiances. S’ha de treballar en comú en: l’eix mediterrani, polítiques de comunicació, polítiques culturals, polítiques lingüístiques... Després hi ha un tema més concret: l’Institut Ramon Llull que projecta la llengua catalana al món. Convindria que aquí el govern valencià s’hi acabàs afegint».
- Parla'ns de la salut de la Revista de Catalunya
- «És la revista més antiga en llengua catalana que es publica. És una revista que, actualment, té 400 subscriptors. L’única ambició que té és poder influir en lectors corrents i elits culturals, socials, empresarials, polítiques...».
- Com afecta el procés independentista a l' articulació catalana – valenciana – Balear?
- «En el llibre dic: ‘Amb la independència de Catalunya a banda, nosaltres hem de seguir col·laborant entre tots nosaltres. El procés: hi ha hagut encerts i errors. Ara estam en un standby però això no ha acabat. La independència de Catalunya la veig a mig termini».