L'historiador i professor associat d'història medieval de la UIB, Antoni Mas Forners, considera que el debat sobre què cal fer amb l'estàtua de Juníper Serra acompanyat d'un jove indi americà que hi ha a Palma, és complex i que la resposta depèn de diversos factors com si ha passat molt de temps dels fets negatius i si aquests formen part de la història i també de si en l'època que es varen produir eren comportaments habituals.
L'historiador margalidà adverteix en primer lloc que «Juníper Serra no és el meu tema» i per tant «No em posicion», però ofereix una reflexió des d'una perspectiva contemporània «un fet de colonització i aculturació és allò que és, és absolutament negatiu» i afegeix que «la qüestió és on posam la cesura (que no censura) cronològica. Perquè al Rei en Jaume també li hauríem de llevar l'estàtua? Duria molta més discussió. I en Ramon Llull, què feim amb ell? Que no tenia altra cosa que voluntat d'aculturar. El seu objectiu era que els altres abandonassin la seva religió. És un senyor que tenia esclaus. Li hem de mantenir estàtues?»
Antoni Mas explica que «es tracta de que s'hauria de valorar quins fets i amb quins paràmetres ho valoram. En Jaume I, com a conseqüència de la seva conquesta, va esclavitzar milers de persones a Mallorca i els va capturar i els va convertir en esclaus. La qüestió que hem de valorar és que en aquell temps molts d'humans feien exactament el mateix».
Mas recorda també «els turcs de Ciutadella... que hi havia revoltats forans (1450) i agermanats (1521-1523) que tenien esclaus, que els revoltats de 1391 al mateix temps volien reformes socials i la fi de la corrupció i que també mataren jueus i varen pegar foc al call jueu, o que molts dels escriptors personatges destacats medievals, com l'escultor Guillem Sagrera (que va fer La Llonja de Palma) tenien esclaus».
Per a Mas «S'hauria de mirar si el fet històric és molt recent i encara es recorda. Per exemple com passa amb el monument de sa Feixina, encara hi ha vius molts de fills de gent que han patit les conseqüències».
Finalment, l'historiador proposa que «qui decideixi sobre la retirada o no d'estàtues i símbols sigui una comissió cívica i acadèmica, no només els historiadors com a tals».